TwitterFacebookYoutubeRSS

Agermanament amb San Luís Potosí


LES RELACIONS ENTRE LA VILA DE SANT JOAN DE LES ABADESSES I LA CIUTAT DE SAN LUÍS POTOSÍ (MÈXIC)

L'agermanament amb la ciutat de San Luís Potosí de Mèxic es produí l'any 1980 però les relacions entre Sant Joan de les Abadesses i els Estats Units Mexicans s'iniciaren a meitat del segle XIX quan Jaume Nunó i Roca, compositor nascut a la nostra vila el 1824, guanyà la convocatòria internacional per a realitzar la música de l'himne nacional de Mèxic (1854). Des de llavors el poble mexicà ha tingut una gran admiració cap a aquest músic català.

En honor al compositor, l'any 1969 s'inaugurava una font coneguda com la font i la plaça dels Mexicans a la plaça de l'Abadessa Emma a Sant Joan de les Abadesses. La construcció d'aquesta font fou motiu d'una exposició que es feu al Palau de la Virreina de Barcelona per tal de donar més ressò a l'acte d'homenatge. A més de la font, Sant Joan de les Abadesses té un carrer dedicat a Jaume Nunó i Roca, just en el lloc on s'emplaça la casa natal del compositor, anomenada El Palmàs.

El 3 de juny de 1980 es firmà l'acta d'agermanament amb San Luís Potosí, ciutat on també nasqué, Francisco González Bocanegra, l'autor de la lletra de l'himne nacional de Mèxic. Amb aquest agermanament, s'unien les dues poblacions que havien vist néixer els autors de l'himne de Mèxic. Des de llavors, han estat diversos els actes que s'han realitzat per commemorar aquest fet.

1984:
Acte d'homenatge a Jaume Nunó i Roca, en el qual es presentà i es projectà un documental realitzat per la televisió mexicana sobre la nostra Vila.

1994: Coincidint amb els 25 anys de la construcció de la font dels mexicans, s'organitzava un acte d'homenatge a Salvador Moreno Manzano per la seva aportació imprescindible en el manteniment de les relacions de les dues poblacions agermanades. A més, Salvador Moreno donà la seva biblioteca musical i la documentació relacionada amb la construcció de la font a l'Arxiu Històric Municipal de Sant Joan de les Abadesses.

1996: San Luís Potosí dedicava un monument i el nom d'un carrer a Jaume Nunó.

1998: Sant Joan de les Abadesses corresponia a aquest fet, dedicant una plaça a la ciutat de San Luís Potosí.

sanluispotosi2004: En motiu dels 150 anys de creació de l'himne nacional mexicà, a San Luís Potosí s'inaugurava un monument que s'ubicava a l'avinguda que porta el nom de Sant Joan de les Abadesses. D'altra banda, a Sant Joan, per celebrar aquest aniversari es va elaborar un mata-segells commemoratiu del 150 aniversari i el Palau de l'Abadia va acollir una exposició en la que es podien observar diferents objectes, com les biografies de Nunó i Bocanegra, les partitures i la lletra de l'himne, etc..

El monument, que ha estat ideat per l'escultor català Salvador Farrés, ha estat elaborat en dues parts, una meitat realitzada a Catalunya i l'altra a Mèxic. El monument consta de quatre mans amb l'actitud de composar, escriure i dirigir, que representen les mans de Bocanegra i Nunó.

El mateix monument, amb idèntiques proporcions, va ser inaugurat el setembre de 2005, a la casa natal de Jaume Nunó a Sant Joan de les Abadesses, anomenada "El Palmàs" a Sant Joan de les Abadesses,, coincidint així amb els 25 anys de l'agermanament.

2005: L'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i el Consolat Mexicà a Barcelona van decidir celebrar oficialment el dia de la Independència de Mèxic amb el tradicional "Grito". Aquesta festa inclou activitats com música folklòrica, fira de productes d'artesania, tallers infantils, entre altres. Degut a la bona acollida que ha tingut, any rere any, la festa de "El Grito" s'ha convertit en una festa ja ben arrelada a la vila de Sant Joan de les Abadesses.

Recull d'algunes imatges de la tradicional Festa del Grito (anys 2010 i 2011)

grito4 grito3   grito2
grito1 grito5   grito6
grito7

 

 


 

jaumenuno-bioBIOGRAFIA
Jaume Nunó Roca

Jaume Nunó Roca, va néixer el dia 8 de setembre de 1824 a Sant Joan de les Abadesses.

Va iniciar els estudis musicals amb el seu germà Joan que era organista del monestir. Anys després es trasllada a Barcelona on forma part, durant uns anys, del cor de nens de la Catedral. Nunó va viure a la casa de l'escultor Manuel Vilar, director de les classes d'escultura de l'Acadèmia de Belles Arts de Mèxic.

Posteriorment és enviat a Roma, on va ser deixeble del mestre Severio Mercadante.


Jaume Nunó arriba a Mèxic l'any 1853. Participa en el concurs per accedir al lloc de Director del Conservatori acabat de fundar, direcció que comparteix amb el mestre José Antonio Gómez. Es convoca un concurs per compondre la música de l'Himne Nacional Mexicà, amb el text poètic de Francisco González Bocanegra. La música de Jaume Nunó és escollida entre les setze composicions que es van presentar al concurs. El seu himne no només va tenir l'aprovació del jurat i l'oficial del govern, sinó també la del poble, que el va acceptar amb entusiasme quan va ser interpretat per primera vegada el 15 de setembre de 1854.

Davant la inestable situació política del país, Nunó va optar per abandonar Mèxic i retornar a Cuba. Més tard, ja instal·lat als Estat Units, va dirigir nombrosos solistes. Va passar alguns anys a Buffalo i les seves activitats van ser freqüents a Nova York. La seva activitat musical va ser constant, en companyia de la seva deixeble Catalina Cecilia Remington, amb qui es va casar l'any 1873. Tres anys després tornà a Catalunya per fer una breu estada a Sant Joan de les Abadesses.

L'any 1904 va tornar a Mèxic per últim cop en motiu de la celebració del cinquantè aniversari de l'Himne; el seu Himne. Els darrers dos anys de la seva vida els va passar a Bayside, Long Island. Va morir el 18 de juliol de 1908 a Nova York a l'edat de 84 anys.


bocanegra-bioBIOGRAFIA
Francisco González Bocanegra

Francisco González Bocanegra, va néixer el 8 de gener de 1824 a la ciutat de San Luís Potosí, fill de pare espanyol i mare mexicana.

Al decretar-se la llei d'expulsió dels espanyols, el 20 de març de 1829, els seus pares van emigrar cap a Espanya i durant set anys Francisco González Bocanegra va viure a Cádiz. Als dotze anys va retornar amb la seva família a Mèxic on anys més tard tindria contacte amb els poetes que formaven part de l'acadèmia de San Juan de Letrán, fet que va ajudar a consolidar la seva vocació literària.

El 1853, el Ministeri de Foment, Colonització, Indústria i Comerç va impulsar la convocatòria on es convidava a tots els poetes mexicans a escriure la composició destinada a l'Himne Nacional de Mèxic. El 5 de febrer de 1854 es va publicar la decisió del jurat qualificador a favor de González Bocanegra. L'Himne Nacional mexicà complet es va estrenar solemnement el 15 de setembre de 1854 al teatre Santa Anna sota la direcció del mestre Giovani Bottessini.

Bocanegra va ser anomenat director del Diari Oficial del govern del President conservador Miguel Miramón i va ser considerat un militant de les files conservadores davant les liberals, que van vèncer a Calpulalpan i van ocupar la ciutat de Mèxic. González Bocanegra es va refugiar a la casa del seu oncle, l'expresident Bocanegra, on va contraure el tifus i va morir l'onze d'abril de 1861 a l'edat de 37 anys.

HIMNE NACIONAL MEXICÀ

CORO

Mexicanos, al grito de guerra
El acero aprestad y el bridón,
Y retiemble en sus centros la tierra
Al sonoro rugir del cañón. 

I

Ciña ¡oh Patria! tus sienes de oliva
De la paz el arcángel divino,
Que en el cielo tu eterno destino
Por el dedo de Dios se escribió.

Más si osara un extraño enemigo

Profanar con su planta tu suelo,
Piensa ¡oh Patria querida! que el cielo
Un soldado en cada hijo te dió.

CORO 

II

¡ Guerra, guerra sin tregua al que intente
De la Patria manchar los blasones!
¡Guerra, guerra! Los patrios pendones
En las olas de sangre empapad.

 ¡Guerra, guerra! En el monte, en el valle
Los cañones horrísonos truenen,
Y los ecos sonoros resuenen
Con las voces de ¡Unión! ¡Libertad!

CORO

III

Antes, Patria, que inermes tus hijos
Bajo el yugo su cuello dobleguen,
Tus campiñas con sangre se rieguen,
Sobre sangre se estampe su pie.

Y tus templos, palacios y torres
Se derrumben con horrido estruendo,
Y sus ruinas existan diciendo:
De mil héroes la Patria aquí fue.

CORO

IV

¡Patria! ¡Patria! Tus hijos te juran
Exhalar en tus aras su aliento,
Si el clarín con su bélico acento
Los convoca a lidiar con valor.

¡ Para ti las guirnaldas de oliva!
¡Un recuerdo para ellos de gloria!
¡Un laurel para ti de victoria!
¡Un sepulcro para ellos de honor!

CORO

Mexicanos, al grito de guerra
El acero aprestad y el bridón,
Y retiemble en sus centros la tierra
Al sonoro rugir del cañón.

 

0
0
0
s2smodern
Comparteix Sant Joan
0
0
0
s2smodern
powered by social2s