RETRAT EMOTIU I COMPROMÈS DE L'EXILI REPUBLICÀ
Va passar un hivern d'ara fa exactament setanta-set anys. La derrota de l'exèrcit republicà espanyol pels sollevats feixistes, va empènyer cap a la frontera francesa més de mig milió de persones, per camins i viaranys dels gèlids Pirineus. No tots eren soldats vençuts, també hi havia dones, nens, avis, alguns d'ells malalts, altres ferits... Era l'inici d'un drama humà de dimensions esborronadores que va sacsejar les consciències de la bona gent de tots els països civilitzats. Però no tots els seus governs van saber estar a l'alçada que les circumstàncies exigien.
La ferida no ha cicatritzat encara. Són més necessaris que mai els testimonis dels sobrevivents, els historiadors honestos, les associacions d'afectats... Per dignitat, ens cal restituir la honorabilitat de tots aquells que defensaven la democràcia i la legalitat, i reescriure una història tan interessadament esbiaixada pels vencedors. És un deure que tenim amb les generacions futures, de manera que mai més no pugui repetir-se aquella barbàrie. José María Guerrero Medina, amb els seus pinzells, ha col·laborat apassionadament en aquesta noble tasca.
Només un artista excepcional com ell, de dilatada trajectòria i reconeguda solvència, podia elaborar una sèrie d'obres de tan gran valor plàstic i emocional. Una obra que és alhora un homenatge a la dignitat d'aquelles persones, i un permanent record, encès com una brasa que es resisteix a extingir-se.
En aquesta exposició, que no deixarà a ningú indiferent, es pot gaudir d'una petita mostra del conjunt de més de 85 peces -entre olis i dibuixos- sobre l'exili republicà, que mai no s'han pogut mostrar totes juntes. L'artista va estar-hi més d'un any treballant, completament immers i implicat en el tema, a partir de documents fotogràfics de testimonis directes. Aquest treball a partir de fotografies és excepcional en l'obra de Guerrero Medina, però en aquest cas, les imatges dels reporters que estaven al lloc dels fets, van ser-li indispensables i foren com la seva pròpia mirada sobre aquells fets dramàtics.
Les compromeses pinzellades de Guerrero Medina, d'una potent emotivitat reflexiva, ens proposen una nova i intensa aproximació personal a aquell genocidi. La força expressiva d'aquestes obres ens permet recuperar, per la via de la intel·ligència emocional, la memòria històrica que els vencedors ens han volgut segrestar. I també ens impel·leixen, a cadascú de nosaltres, a superar críticament la indiferència i la banalització amb que massa sovint els mitjans de comunicació tracten la violència implícita en tots els desplaçaments forçosos de població. Uns desplaçaments que, malauradament, ocupen cada dia l'actualitat mediàtica. Per tots dos motius, la recuperació de la memòria històrica i la denúncia dels exilis contemporanis, és tan rellevant i útil, en aquests moments, la compromesa proposta artística que ens ofereix José María Guerrero Medina.
Francesc Carbonell
Sant Gregori, gener del 2016
Fotografies de la inauguració:
