TwitterFacebookYoutubeRSS

Rosa Serra - Classicisme i Contemporaneïtat

Cartell-Rosa-Serra

CLASSICISME I CONTEMPORANEÏTAT

Gaudi estètic. Aquestes escarides paraules defineixen d'allò més les sensacions que provoquen a qui s'acosta a contemplar l'obra escultòrica de Rosa Serra i Puigvert, vigatana per bressol, olotina per cor.

Gratificació visual i sensorial alhora que l'espectador assaboreix degut a la bellesa, i també la sensualitat, d'unes formes que troben en el cos humà -i en el femení ben especialment- el marc idoni on mostrar-se en plenitud. No és d'estranyar que aquestes recreacions, doncs, convidin a la manyaga, a la carícia, tal i com ella mateixa expressa:

«Les dones tenen més formes rodones i a mi m'agraden les formes rodones. I com que tinc la idea que les escultures es puguin tocar...»

I de la mà d'aquests mots descobrim què és allò que s'amaga sota la netedat i simplicitat volguda de les seves escultures, que no és altra cosa que el mestratge tècnic.

Lluny queden els dies en què, al taller de l'escultor Lluís Curós, Rosa Serra s'iniciava en el dur aprenentatge de saber extreure d'un bloc petri o d'un tou de fang, una forma, una figura... I qui havia de dir-li, a en Curós, que la seva deixebla seria, anys a venir, la veu més original i rompedora del llenguatge escultòric olotí i que, a més a més, li conferiria un ressò d'abast global on hi batega, però, l'hàlit del terrer.

Amb la distància del temps, com d'encertat se'ns revela l'elogi que li dedicà al seu dia l'esmolada ploma de Josep Pla:

«Aquesta senyora serà una de les més grans artistes del país!»

Els cisells, en les seves mans, depassen en molt la categoria d'eines per assolir la de gresol, on l'herència de la tradició escultòrica catalana -Clarà, Maillol- es fon amb l'harmonia i proporció dels mestres grecs -Policlet, Praxíteles- i amb el joc contundent de volum-buit propi de la modernitat d'Henry Moore, de qui es confessa deutora i admiradora.

I tot plegat, sense perdre la veu interior del seu tarannà creatiu, ans al contrari: del seu quefer en brolla una gènesi creativa que alena serenitat, tranquil·litat, equilibri. Rotunditat de volum, cert, però també l'elegant sinuositat de les corbes que condueixen a unes creacions nues de tot allò sobrer que en pugui destorbar la placidesa.

Darrerament, a la fredor del marbre o d'altres pedres hi ha sumat la novetat cromàtica i els materials sintètics, com ara les resines, el polièster, àdhuc l'alumini, als quals embelleix amb la vivor i la calidesa dels colors.

Vells i nous materials, polifonia de formes curulles de força, però també delicadament femenines... Un cant de música callada, d'acords silents: heus aquí l'obra de Rosa Serra.

Eusebi Puigdemunt i Puig
Sant Joan de les Abadesses, març 2018

Fotografies de la inauguració:

Rosa-Serra-01

Rosa-Serra-02

Rosa-Serra-03

Rosa-Serra-04

0
0
0
s2sdefault