El claustre del Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses ha estat objecte d'una intervenció de restauració durant els darrers mesos. En concret, s'ha treballat en els paraments interiors i en les columnes, eliminant mecànicament tots els elements aliens i en mal estat de conservació, així com els morters de junta realitzats amb ciment pòrtland a una restauració anterior. Mitjançant la projecció d'àrids s'han eliminat els emblanquinats i la crosta negra de la pedra, les eflorescències que havien aparegut pels materials inadequats utilitzats en anteriors actuacions, i els elements biològics com fongs o bacteris. Finalment, s'han consolidat els elements petris i s'ha estabilitzat i reintegrat el suport. També s'han dut a terme processos de conservació i restauració de la policromia que encara era visible en alguns punts.
L'actuació ha estat feta per l'empresa Logia Artis, sota la direcció tècnica del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (CRBMC) i ha tingut un cost de 34.864,50 €, dels quals el mateix CRBMC n'ha finançat 13.097 €, i la Diputació de Girona, 19.800 €.
L'edifici del Palau de l'Abadia és el resultat d'una llarga successió de construccions i reformes que comencen al segle XIV quan l'abat Pere de Soler va donar forma a les dependències del Monestir que ja existien i on ell mateix residia. Un altre abat, Arnau de Vilalba, va introduir-hi elements d'estil gòtic i la construcció del petit claustre que comunica les diferents parts del palau. Els capitells d'aquest claustre tenen gravat l'escut de l'abat, que també es troba al primer pis en el dentell d'una porta. Quan el Monestir va deixar d'acollir els canonges agustinians i, finalment va desaparèixer la figura de l'abat, l'edifici va entrar en un període de decadència. Amb la desamortització de Mendizábal l'any 1835 va passar a ser propietat de l'Estat, i després de l'Ajuntament. Durant els segles XIX i XX va tenir múltiples usos: des de presó a caserna, escola, habitatge, local d'entitats i seu provisional de l'Ajuntament. L'any 1933 es va presentar un gran projecte de restauració, de l'arquitecte Josep Riera, però la Guerra Civil l'estroncà. La restauració es va reprendre als anys 80 i, de manera més important, durant els anys 2009 i 2010.
Actualment, el Palau de l'Abadia totalment rehabilitat acull l'Oficina de Turisme, el Centre d'Interpretació del Mite del Comte Arnau que forma part del projecte Terra de Comtes i Abats, l'Espai Art l'Abadia, l'exposició permanent de maquetes Romànic, una volta pel Ripollès i un conjunt de sales polivalents on s'hi estableix una àmplia programació cultural, com conferències, presentacions i exposicions diverses, n'és un exemple la sala Abat Arnau de Vilalba.
