LES RELACIONS ENTRE LA VILA DE SANT JOAN DE LES ABADESSES I LA CIUTAT DE SAN LUÍS POTOSÍ (MÈXIC)
En honor al compositor, l'any 1969 s'inaugurava una font coneguda com la font i la plaça dels Mexicans a la plaça de l'Abadessa Emma a Sant Joan de les Abadesses. La construcció d'aquesta font fou motiu d'una exposició que es féu al Palau de la Virreina de Barcelona per tal de donar més ressò a l'acte d'homenatge. A més de la font, Sant Joan de les Abadesses té un carrer dedicat a Jaume Nunó i Roca, just en el lloc on s'emplaça la casa natal del compositor, anomenada El Palmàs.
El 3 de juny de 1980 es firmà l'acta d'agermanament amb San Luís Potosí, ciutat on també nasqué, Francisco González Bocanegra, l'autor de la lletra de l'himne nacional de Mèxic. Amb aquest agermanament, s'unien les dues poblacions que havien vist néixer els autors de l'himne de Mèxic. Des de llavors, han estat diversos els actes que s'han realitzat per commemorar aquest fet.
1984: Acte d'homenatge a Jaume Nunó i Roca, en el qual es presentà i es projectà un documental realitzat per la televisió mexicana sobre la nostra Vila.
1994: Coincidint amb els 25 anys de la construcció de la font dels mexicans, s'organitzava un acte d'homenatge a Salvador Moreno Manzano per la seva aportació imprescindible en el manteniment de les relacions de les dues poblacions agermanades. A més, Salvador Moreno donà la seva biblioteca musical i la documentació relacionada amb la construcció de la font a l'Arxiu Històric Municipal de Sant Joan de les Abadesses.
1996: San Luís Potosí dedicava un monument i el nom d'un carrer a Jaume Nunó.
1998: Sant Joan de les Abadesses corresponia a aquest fet, dedicant una plaça a la ciutat de San Luís Potosí.
2004: Amb motiu dels 150 anys de creació de l'himne nacional mexicà, a San Luís Potosí s'inaugurava un monument que s'ubicava a l'avinguda que porta el nom de Sant Joan de les Abadesses. D'altra banda, a Sant Joan, per celebrar aquest aniversari es va elaborar un mata-segells commemoratiu del 150 aniversari i el Palau de l'Abadia va acollir una exposició en la qual es podien observar diferents objectes, com les biografies de Nunó i Bocanegra, les partitures i la lletra de l'himne, etc...
El monument, que ha estat ideat per l'escultor català Salvador Farrés, ha estat elaborat en dues parts, una meitat realitzada a Catalunya i l'altra a Mèxic. El monument consta de quatre mans amb l'actitud de compondre, escriure i dirigir, que representen les mans de Bocanegra i Nunó.
El mateix monument, amb idèntiques proporcions, va ser inaugurat el setembre de 2005, a la casa natal de Jaume Nunó a Sant Joan de les Abadesses, anomenada "El Palmàs", coincidint així amb els 25 anys de l'agermanament.
2005: L'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i el Consolat Mexicà a Barcelona van decidir celebrar oficialment el dia de la Independència de Mèxic amb el tradicional "Grito". Aquesta festa inclou activitats com música folklòrica, fira de productes d'artesania, tallers infantils, entre altres. Degut a la bona acollida que ha tingut, any rere any, la festa de "El Grito" s'ha convertit en una festa ja ben arrelada a la vila de Sant Joan de les Abadesses.
Recull d'algunes imatges de la tradicional Festa del Grito (anys 2010 i 2011)
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
BIOGRAFIA
Jaume Nunó Roca
Jaume Nunó Roca, va néixer el dia 8 de setembre de 1824 a Sant Joan de les Abadesses.
Va iniciar els estudis musicals amb el seu germà Joan que era organista del monestir. Anys després es trasllada a Barcelona on forma part, durant uns anys, del cor de nens de la Catedral. Nunó va viure a la casa de l'escultor Manuel Vilar, director de les classes d'escultura de l'Acadèmia de Belles Arts de Mèxic.
Posteriorment és enviat a Roma, on va ser deixeble del mestre Severio Mercadante.
Jaume Nunó arriba a Mèxic l'any 1853. Participa en el concurs per accedir al lloc de Director del Conservatori acabat de fundar, direcció que comparteix amb el mestre José Antonio Gómez. Es convoca un concurs per compondre la música de l'Himne Nacional Mexicà, amb el text poètic de Francisco González Bocanegra. La música de Jaume Nunó és escollida entre les setze composicions que es van presentar al concurs. El seu himne no només va tenir l'aprovació del jurat i l'oficial del govern, sinó també la del poble, que el va acceptar amb entusiasme quan va ser interpretat per primera vegada el 15 de setembre de 1854.
Davant la inestable situació política del país, Nunó va optar per abandonar Mèxic i retornar a Cuba. Més tard, ja instal·lat als Estats Units, va dirigir nombrosos solistes. Va passar alguns anys a Buffalo i les seves activitats van ser freqüents a Nova York. La seva activitat musical va ser constant, en companyia de la seva deixeble Catalina Cecilia Remington, amb qui es va casar l'any 1873. Tres anys després tornà a Catalunya per fer una breu estada a Sant Joan de les Abadesses.
L'any 1904 va tornar a Mèxic per últim cop amb motiu de la celebració del cinquantè aniversari de l'Himne; el seu Himne. Els darrers dos anys de la seva vida els va passar a Bayside, Long Island. Va morir el 18 de juliol de 1908 a Nova York a l'edat de 84 anys.
BIOGRAFIA
Francisco González Bocanegra
Francisco González Bocanegra, va néixer el 8 de gener de 1824 a la ciutat de San Luís Potosí, fill de pare espanyol i mare mexicana.
En decretar-se la llei d'expulsió dels espanyols, el 20 de març de 1829, els seus pares van emigrar cap a Espanya i durant set anys Francisco González Bocanegra va viure a Cádiz. Als dotze anys va retornar amb la seva família a Mèxic on anys més tard tindria contacte amb els poetes que formaven part de l'acadèmia de San Juan de Letrán, fet que va ajudar a consolidar la seva vocació literària.
El 1853, el Ministeri de Foment, Colonització, Indústria i Comerç va impulsar la convocatòria on es convidava a tots els poetes mexicans a escriure la composició destinada a l'Himne Nacional de Mèxic. El 5 de febrer de 1854 es va publicar la decisió del jurat qualificador a favor de González Bocanegra. L'Himne Nacional mexicà complet es va estrenar solemnement el 15 de setembre de 1854 al teatre Santa Anna sota la direcció del mestre Giovani Bottessini.
Bocanegra va ser anomenat director del Diari Oficial del govern del President conservador Miguel Miramón i va ser considerat un militant de les files conservadores davant les liberals, que van vèncer a Calpulalpan i van ocupar la ciutat de Mèxic. González Bocanegra es va refugiar a la casa del seu oncle, l'expresident Bocanegra, on va contraure el tifus i va morir l'onze d'abril de 1861 a l'edat de 37 anys.
HIMNE NACIONAL MEXICÀ
CORO
Mexicanos, al grito de guerra
El acero aprestad y el bridón,
Y retiemble en sus centros la tierra
Al sonoro rugir del cañón.
I
Ciña ¡oh Patria! tus sienes de oliva
De la paz el arcángel divino,
Que en el cielo tu eterno destino
Por el dedo de Dios se escribió.
Más si osara un extraño enemigo
Profanar con su planta tu suelo,
Piensa ¡oh Patria querida! que el cielo
Un soldado en cada hijo te dió.
CORO
II
¡ Guerra, guerra sin tregua al que intente
De la Patria manchar los blasones!
¡Guerra, guerra! Los patrios pendones
En las olas de sangre empapad.
¡Guerra, guerra! En el monte, en el valle
Los cañones horrísonos truenen,
Y los ecos sonoros resuenen
Con las voces de ¡Unión! ¡Libertad!
CORO
III
Antes, Patria, que inermes tus hijos
Bajo el yugo su cuello dobleguen,
Tus campiñas con sangre se rieguen,
Sobre sangre se estampe su pie.
Y tus templos, palacios y torres
Se derrumben con horrido estruendo,
Y sus ruinas existan diciendo:
De mil héroes la Patria aquí fue.
CORO
IV
¡Patria! ¡Patria! Tus hijos te juran
Exhalar en tus aras su aliento,
Si el clarín con su bélico acento
Los convoca a lidiar con valor.
¡ Para ti las guirnaldas de oliva!
¡Un recuerdo para ellos de gloria!
¡Un laurel para ti de victoria!
¡Un sepulcro para ellos de honor!
CORO
Mexicanos, al grito de guerra
El acero aprestad y el bridón,
Y retiemble en sus centros la tierra
Al sonoro rugir del cañón.
Sant Joan de les Abadesses està agermanat amb el poble francès de Le Palais sur Vienne, des de l'any 1992.
Els orígens d'aquest agermanament caldria buscar-los en el futbol.
L'any 1990, el futbol base de Sant Joan va ser convidat al torneig internacional de futbol que cada any es solia jugar al poble francès de Le Palais sur Vienne, que està situat a 7Km de Llemotges.
El Sr. Amadeu Regué, en aquells moments, responsable del futbol base Abadessenc va accedir a la invitació i dos equips santjoanins anaren a jugar el torneig.
Intercanvis escolars amb Palais sur Vienne. 2011
L'any 1991, hi tornaren a participar i va ser durant aquest segon torneig que el Sr. Llorenç Torrent va parlar amb els representants de l'Ajuntament de Le Palais de la possibilitat d'agermanar les dues viles.
A principis de novembre del 1991, un grup de 12 santjoanins, representants de diverses entitats anaren a Le Palais per conèixer diversos aspectes del poble llemosí. I a principis de maig del 1992 van ser els palaisiens, també en petit grup, els qui vingueren a Sant Joan per conèixer una mica el nostre poble.
Després d'aquestes dues trobades va semblar que era possible l'agermanament entre les dues viles.
Els actes de l'agermanament
Els actes de l'agermanament es van celebrar de manera festiva, tant a Sant Joan com a Le Palais.
Els dies 11 i 12 d'octubre de 1992 es van realitzar els actes d'agermanament a Le Palais sur Vienne, durant els quals els dos alcaldes, el Sr. Gerard Costa i el Sr. Jean Claude Cruveilher, signaren el compromís d'agermanament. En aquests actes hi foren presents uns 70-80 santjoanins per celebrar aquesta gran festa i quasi tots van ser acollits en famílies.
Al 1993, els dies 10 i 11 d'abril, es van realitzar els actes d'agermanament a Sant Joan de les Abadesses, i coincidint amb el dia de Pasqua, l'11 d'abril, el dos mateixos alcaldes van signar una altra vegada el compromís d'agermanament. Uns 100 palaisiens participaren en els actes festius a Sant Joan i quasi tots, també, van ser acollits en famílies.
A partir de l'any 1994, s'han anat realitzant diverses activitats, que han fet possible que l'agermanament es mantingui viu.
El que més ha contribuït a la vida d'aquest agermanament han estat els intercanvis anuals entre les escoles de Le Palais i la de Sant Joan. Tots els anys parells, els alumnes de Le Palais han vingut a Sant Joan per compartir activitats i conviure amb alumnes santjoanins i tots els anys senars han estat els de Sant Joan els qui han anat a Le Palais. Per tant, des de l'any 1994 i fins al 2014 s'han realitzat 20 intercanvis escolars.
Celebració, a Sant Joan de les Abadesses i a Le Palais sur Vienne, dels aniversaris de l'agermanament.
5è Aniversari
Celebració del cinquè aniversari durant els anys 1997 i 1998, essent alcaldes el Sr. Josep Bassaganya i Ms. Jean Claude Cruveilher. Uns 45 santjoanins anaren a Le Palais el mes d'octubre i uns 50 palaisiens vingueren a Sant Joan per Pasqua.
10è Aniversari
Celebració del desè aniversari, als anys 2002 i 2003, essent alcaldes el Sr. Carles Bassaganya i la Mme. Isabelle Moussant Briquet. Uns 30 santjoanins anaren a Le Palais per Tots Sants i uns 30 palaisiens vingueren a Sant Joan per Pasqua.
15è Aniversari
El quinzè, celebrat als anys 2007 i 2008, essent alcaldes el Sr. Ramon Roqué i la Mme. Isabelle Moussant Briquet. Uns 30 santjoanins anaren a Le Palais a l'octubre i uns 30 palaisiens vingueren a Sant Joan, a primers del mes de maig.
20è aniversari
Els dies 12, 13 i 14 d'octubre de 2012 es va celebrar a Le Palais els vint anys d'agermanament amb la participació d'uns vint santjoanins encapçalats per l'alcalde, el Sr. Ramon Roqué, essent alcaldessa de Palais, Mme. Isabelle Moussant Briquet.
Fotografia dels participants a la plaça Sant Joan de les Abadesses de Le Palais sur Vienne.
Activitats remarcables
A finals d'abril de 1997, uns 45 músics de la filharmònica de Le Palais fan una estada de 3 dies a la nostra vila i actuen a Ripoll i a Sant Joan.
A primers de maig de 2009, uns 15 santjoanins encapçalats per l'alcalde, el Sr. Ramon Roqué, anaren a Le Palais per participar en les Jornades d'Agricultura i Bestiar, conjuntament, amb el poble alemany de Cadolzbourg i el de Le Palais, organitzador de les jornades, essent-ne el gran promotor el Sr. Richard Bardauloud.
L'any 2010, a principis d'abril, vénen a Sant Joan 12 palaisiens encapçalats per Mme. Isabelle Moussat Briquet per participar en l'acte d'atorgament del diploma i de la bandera europea al poble de Sant Joan de les Abadesses.
A més, al llarg de tots aquests anys s'han fet intercanvis de productes per vendre en els respectius Mercats de Nadal als anys 2008, 2009 i 2010. S'han fet activitats d'excursionisme en petit grup, al novembre de 2010 a Le Palais i a l'abril de 2011 a Sant Joan.
El 2011, els alumnes de l'Institut Escola de Sant Joan ballen el Ball de Bastons a l'escola Jean Giroudoux de la població francesa Le Palais sur Vienne amb motiu de la visita.
Agermanament amb Le Palais sur Vienne. Ball de Bastons 2011
El 2012, del 9 al 16 de maig, uns 80 nens i nenes de Le Palais, acompanyats per uns 8 mestres i educadors, van compartir activitats amb l'alumnat de cicle superior de l'IE Sant Joan Abadesses. Alguns van fer estada amb famílies d'acollida i d'altres es van allotjar a l'Alberg rural Ruta del Ferro.
L'any 2013, del 27 al 31 de maig, uns 40 nens i nenes de l'IE Sant Joan comparteixen activitats amb l'alumnat de les escoles palaisienes a Le Palais i al setembre, concretament, els dies 22 i 23, un grup de palaisiens visiten Sant Joan per, entre d'altres activitats, participar a la Festa del Grito, fruit de l'agermanament de Sant Joan de les Abadesses amb el poble mexicà San Luís Potosí.
El 2014, un nombrós grup d'alumnes de Le Palais tornen a Sant Joan i realitzen juntament amb els alumnes de l'Institut Escola diverses activitats. Destaquen les visites conjuntes a la Sagrada Família a Barcelona o el Museu Dalí a Figueres.
Totes aquestes activitats permeten compartir molt bones estones, intercanviar noves visions i fer més fort el lligam que ens uneix amb els amics de Le Palais sur Vienne. Aprofitem per agrair-ho a totes aquelles persones que en un moment o altre han col·laborat amb aquest agermanament.
Els agermanaments estableixen contactes i lligams entre dues poblacions amb l'objectiu de dur a terme intercanvis entre elles. Tots els agermanaments tenen en comú la voluntat de compartir experiències que ajudin a enriquir la realitat social i cultural dels municipis participants.
Actualment, el municipi de Sant Joan de les Abadesses està agermanat amb el municipi de Le Palais Sur Vienne, a França, i amb San Luís Potosí, a Mèxic.
A continuació, podeu consultar tota la informació:
 |
 |
El municipi de Sant Joan de les Abadesses (53,6 km2) limita al N per una petita franja amb Camprodon, al NE amb Sant Pau de Segúries, a l'E amb la Vall de Bianya (Garrotxa) i al SE amb Riudaura (Garrotxa). Al S confronta amb Vallfogona de Ripollès i d'aquí fins al SW amb Ripoll. Tota la part compresa entre el SW i el N limita amb Ogassa. Sant Joan de les Abadesses centra el sector de la vall del Ter limitada a NE per la confluència del torrent de Quatrecases amb el Ter i al SE per la confluència del torrent de Ribamala també amb el Ter.
Forma una típica vall dels Prepirineus de direcció NE-SW, estesa entre els vessants meridionals del Taga i de la Serra Cavallera, al N, i els vessants septentrionals de la serra de Puig Estela i el turó de Castelltallat, al SE. El terme de Sant Joan té un apèndix, a llevant del turó de Castelltallat, que s'endinsa cap a la comarca de la Garrotxa a la capçalera de la Vall de Bianya, on és situat el veïnat de Santa Llúcia de Puigmal.
És una vall gerda, coberta de pastures (que ocupen gradualment les coromines dels masos que es despoblen als vessants de la vall) i de boscs de pins, roures o faigs als llocs més alts.
El cap del municipi és la vila de Sant Joan de les Abadesses. El municipi comprèn, a més, dues colònies fabrils: la Colònia Llaudet i la Colònia Jordana. La resta del terme és disseminat.
La vida es concentra al fons de la vall i a la vila de Sant Joan, al llarg del Ter i de la carretera (C-26) de Ripoll a Camprodon i al coll d'Ares (que permet d'arribar al Vallespir). Una altra carretera important és la de Sant Joan a Olot per Santigosa, que enllaça al coll de Caubet amb la carretera que ve de Ripoll i que comunica el Ripollès amb la Garrotxa i amb les terres gironines.
Una altra via d'accés era el ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, construït entre 1875-80 per la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, companyia que explotava les mines de carbó de Surroca i Ogassa, un dels primers motors de desenvolupament de la vall. Actualment el tren ja no passa per Sant Joan, sinó que arriba a Ripoll, per seguir després en direcció a França. El tram Sant Joan-Ripoll va anar caient en desús fins al seu definitiu tancament l'any 1980.
La població
La població (santjoanins/es) patí força el despoblament del segle XIV, un cop passada l'empenta pobladora inicial al segle XIII. Així, el 1370, la vila només tenia 58 famílies, gairebé la meitat de les que havia assolit a la fi del segle anterior. Al final del mateix segle XIV inicià un redreçament notable, i el 1397 ja tenia 80 famílies, 32 de les quals dedicades a la parairia i 15 a l'art de teixir; la resta era gent d'ofici, com pellaires, sastres, sabaters i bracers. Una sèrie de privilegis concedits pels abats, que eren barons de la vila, confirmats pels reis, mantingueren un cens força estable a la vila de Sant Joan, que oscil·là entre 100 i 150 famílies al llarg dels segles XVI-XVIII. Tot el terme tenia 240 famílies el 1626 i 287 el 1782.
A mitjans del segle XIX el municipi arribà a 2.200 habitants, la major part dels quals dedicats a les feines del camp i a la ramaderia i la resta a l'antiga indústria llanera dels paraires. La industrialització del terme al final del segle XIX i, sobretot, al principi del XX, canvià les condicions de vida i la vila passà de 2 995 h el 1900 a 3 993 h el 1936. La guerra civil de 1936-39, i després l'aiguat del 1940, marcaren una forta davallada de poblament, de la qual no es recuperà fins havent passat el 1950. Des d'aleshores, el redreçament industrial féu augmentar la població, encara que amb un ritme no gaire accelerat, ja que es passà de 3 905 h el 1950 a 4.247 h el 1981.
Les dues darreres dècades del segle XX, però, la població disminuí (3.896 h el 1991 i 3.566 h el 2001). Amb el canvi de segle, això no obstant, es produí un lleuger increment demogràfic i el 2005 es comptabilitzaren 3.621 h.
Actualment, el cens xifra el nombre d'habitants en 3.434.
L'economia
Sant Joan de les Abadesses és un municipi de caire predominantment industrial encara que també manté una petita activitat agrícola i ramadera. Integrat al Baix Ripollès, ha quedat al marge de les Valls de Ribes i Camprodon amb una trajectòria turística més llarga que es va originar a finals del segle XIX. Tot i això, en els darrers anys, de forma lenta però constant, el nostre poble ha potenciat el sector dels serveis i, sobretot, l'activitat turística, convertint-se en un destí per a catalans i estrangers que visiten el seu patrimoni cultural, arquitectònic, paisatgístic i social únic. Aquesta forma pausada d'evolucionar ha fet que el turisme s'hagi integrat amb la proporció justa i oferint una autenticitat que aprecien els nostres visitants.
Una bona mostra d'aquest canvi de paradigma en són les cases de turisme rural que s'hi han creat en els últims 15 anys. A nivell d'administracions, també s'ha fet un esforç per posicionar el Baix Ripollès i potenciar-lo turísticament. L'exemple més clar és el projecte 'Terra de Comtes i Abats', que es va iniciar el 2005 i que de forma progressiva ha anat agafant cos i forma.
Aquest projecte ha estat cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
__
© 2022 Sant Joan de les Abadesses
Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses. Plaça Major, 3 - Tel. 972 720 100 - Contacte
Avís legal - Política de privacitat - Política de cookies
Web creada per: Dinàmic Enginy, Global ICT Services i l'estudi de l'Arminda