Avui 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient pot ser una bona ocasió per reflexionar sobre l’experiència excepcional viscuda aquests darrers mesos. Durant els dies de confinament, hem vist com la natura recuperava el seu espai i fins i tot visitava el nostre espai urbà. Els casos més espectaculars han estat els taurons vora les platges o els cabirols i senglars passejant pel mig de pobles i ciutats, però també la vegetació que ha ocupat part d’aquest espai urbà on abans no hi era present.
Segurament és el resultat de la convergència de dues circumstàncies:
· Per una banda el fet de coincidir amb la primavera, època d’arribada dels ocells migradors i en la que tots els animals estan més actius, perquè han de preparar el niu i alimentar les seves cries, i la vegetació està en el seu màxim creixement.
· I per l’altra, a conseqüència del confinament, la disminució de la pressió humana sobre el medi natural, amb menys soroll, menys vehicles, menys gossos, menys accés a zones vulnerables, absència de cacera…, entre moltes altres actuacions humanes que interfereixen amb la natura. Aquesta disminució de la pressió humana ha permès que la fauna se senti més còmode i segura i s’atreveixin a deixar-se veure en indrets on abans no freqüentaven, i alhora, que la vegetació hagi crescut de forma exuberant i s’hagi recuperat en zones abans degradades.
Segurament la suma d’aquestes dues circumstàncies han facilitat l’expansió d’aquestes espècies, tant de flora com de fauna, i el seu èxit reproductiu; fent-se així la natura més propera a nosaltres.
Els estudis de seguiment de flora i fauna salvatge, que ja es poden fer a partir d’ara amb el desconfinament, ens permetran saber fins a quin punt aquest factor humà ha estat decidiu i si realment hi ha hagut una recuperació del nostre entorn natural, ja que es podran comparar amb les dades recollides en anys anteriors. De confirmar-se aquesta recuperació, cal preguntar-nos quin model de convivència amb la natura volem, ja que el desconfinament pot ser una oportunitat per aprendre a conviure de forma més respectuosa amb la natura i gaudir-ne o bé, pot ser un perill per la mateixa natura, ja que certes actituds que podem prendre, per les mateixes ganes i necessitat de sortir al medi natural, podem provocar la mort d’animals massa confiats, ja sigui per atropellaments, atacs per gossos o per l’acció directa de les persones, així com la degradació d’entorns vulnerables per l’erosió i l’excés de deixalles, entre altres afectes adversos per males praxis humanes.
Està a les nostres mans decidir quin model de relació amb la natura volem establir ara i en el futur. Si realment la disminució de la pressió humana ha afavorit la recuperació del nostre entorn natural, no ho espatllem ara de cop amb desconfinament mal portat. Potser ens hauríem de plantejar aprendre a conviure més estretament amb la natura, respectant els diferents hàbitats i espècies, per tal de gaudir-ne també nosaltres. I per assolir-ho cal que prenguem consciència de les nostres actituds envers l’entorn natural. El desconfinament pot donar-nos aquesta oportunitat de gaudir de la natura al costat de casa i en sintonia amb les nostres activitats quotidianes i de lleure. Tot depèn de nosaltres.
Xavi Bachero, educador ambiental del CEA Alt Ter
