TwitterFacebookYoutubeRSS

La mestra, filòloga i activista per la llengua catalana Teresa Casals serà a Sant Joan de les Abadesses el pròxim dijous 15 de juliol, a les 18.30 h, al Palau de l’Abadia presentant el llibre La reinvenció de l’escola catalana. Un compromís col·lectiu (Teresa Casals i Martí Mas. 2019. Eumo Editorial), una obra que relata l’experiència dels homes i dones que van fer possible una escola lliure, oberta i en català, gràcies als aires de la transició democràtica, que van permetre albirar una reforma en tots els àmbits de la societat i, per tant, també a l’escola.

Un dels principals reptes era formar els mestres perquè fossin competents en català. Però no es partia de zero. A final dels anys 40 del segle passat ja hi va haver les primeres escoles que, de manera clandestina, van incorporar als seus programes classes de català. I aquest moviment, que responia a un esperit de renovació pedagògica i anava agermanat a altres iniciatives del teixit social, no va parar de créixer en les dècades posteriors.

Teresa Casals i Martí Mas relaten aquella experiència, a partir del testimoni dels seus protagonistes, i reivindiquen per al moment actual el mateix compromís col·lectiu que va fer possible una escola lliure, oberta i en català.

Per assistir a l’acte cal reservar plaça a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Teresa Casals i Martí Mas

Teresa Casals és mestra, filòloga i activista per la llengua catalana. Els seus coneixements i interessos s’han traduït, al llarg de la seva vida professional, en responsabilitats tant en l’àmbit de la formació de professorat com en el de política lingüística. L’any 2018 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva feina a favor de l’escola catalana.

Martí Mas és graduat en periodisme i s’ha especialitzat en cultura i societat. Ha treballat com a cooperant en un projecte educatiu a l’estat de Chiapas (Mèxic). El seu pas com a alumne per l’escola Gitanjali, creada amb esperit renovador en els anys del tardofranquisme, li va despertar l’interès per conèixer millor els moviments de renovació pedagògica d’aquella època.