El Palau de l'Abadia ofereix acollida, informació i serveis als visitants a l'Oficina de Turisme, situada en aquest emblemàtic edifici, a més d'espais i serveis com la Botiga l'Abadia i El Cafè de l'Abadia.
Un dels espais més singulars de l'edifici és la Sala Tosca, amb un sostre de mitja volta revestit de pedra tosca, que arrenca sobre una base de carreus romànics. Aquest espai acull la cafeteria El Cafè de l'Abadia que ofereix també la seva pròpia programació cultural.
Al costat del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, una de les joies del romànic català, una exposició de maquetes a escala permet fer un recorregut per alguns dels monuments més representatius d'aquest estil al Ripollès. Més enllà dels seus grans monestirs, la comarca és rica en esglésies de genuïna factura romànica, aixecades en el moment en què al seu voltant s'estructurava el poblament del país.
Les maquetes d'aquest espai han estat construïdes respectant les proporcions reals de cada edifici i utilitzant també els materials originals, pel santjoaní Josep M. Anglada.
Per a més informació:
miniaturesimaquetes.blogspot.com.es
PER A ESCOLES I GRUPS - PER APRENDRE I CONÈIXER
El Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses disposa de material didàctic per alumnes de primària i secundària.
PRIMÀRIA
Unitat didàctica del cicle superior de primària
SECUNDÀRIA
Unitat didàctica de secundària
El Palau de l'Abadia és una de les seus de Terra de Comtes i Abats, una proposta de turisme cultural basada en el patrimoni, la història i la tradició compartida per quatre poblacions del Ripollès. A més de Sant Joan de les Abadesses, les etapes d'aquesta ruta passen per Campdevànol, Gombrèn i Ripoll.
Més informació: www.terradecomtes.cat
El comte Arnau és un dels símbols mítics de Catalunya, indissociablement unit a Sant Joan de les Abadesses i també focalitzat a altres indrets de la comarca.
El Centre d'interpretació vol donar les claus per a entendre l'origen i l'evolució de la figura del comte Arnau des d'una perspectiva que abasta el folklore, la història, la música i la literatura.
L'exposició permanent, integrada en el projecte "Terra de Comtes i Abats", està dividida en tres grans apartats dedicats, respectivament, a la cançó popular que dóna origen a la llegenda, al contingut d'aquesta i la seva expansió i, finalment, a la construcció del comte Arnau com a mite, amb la seva corresponent repercussió cultural.
La cançó: Reviviu la cançó popular i la dansa recollides al Ripollès pels folkloristes del segle XIX. Diàlegs entre l'ànima del comte Arnau i la seva esposa que expliquen per què el Comte és condemnat a recórrer les muntanyes de la comarca sobre el seu cavall durant tota l'eternitat.
La llegenda: Poques figures com el comte Arnau tenen tantes llegendes al seu voltant on s'hi barregen gossos diabòlics que treuen foc pels queixals, amors impossibles i condemnes eternes.
El mite: La cançó i la llegenda potser haurien llanguit lentament fins a perdre's o bé quedar com una reminiscència local, però a partir del segle XIX, els escriptors i els músics van començar a recrear aquest personatge. Arnau esdevingué mite i arribà a protagonitzar grans obres com les de Joan Maragall i Josep M. de Sagarra.
Veniu a descobrir-ho al Palau de l'Abadia i endinseu-vos en tota la màgia que envolta la figura del comte Arnau.
|
|
![]() |
![]() |
El Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses disposa de material didàctic per alumnes de primària i secundària.
El Palau de l'Abadia, tal com ara el veiem, és el resultat d'una llarga successió de construccions i reformes que comencen al segle XIV quan l'abat Pere de Soler dóna forma a les dependències del Monestir ja existents, on ell mateix residia. Serà un altre abat, Arnau de Vilalba, qui al segle XV ennoblirà el casal amb elements d'estil gòtic i la construcció del petit claustre que comunica les diferents parts del Palau. Els capitells d'aquest claustre tenen gravat l'escut de l'abat, que també es troba al primer pis en el dentell d'una porta.
Quan el Monestir deixa d'acollir els canonges agustinians i, finalment desapareix la figura de l'abat, l'edifici entra en un període de decadència. Amb la desamortització de Mendizábal l'any 1835 passa a propietat de l'Estat i després de l'Ajuntament. Al llarg del segle XIX i XX té múltiples usos: des de presó a caserna, escola, habitatge, local d'entitats i seu provisional de l'Ajuntament. Malgrat els inconvenients que això suposa, el seu ús continuat el manté viu en la consciència dels santjoanins com a part essencial del seu patrimoni. Els intents de rehabilitar-lo es remunten a principis del segle XX, amb una primera obra impulsada per l'alcalde Jaume Bellapart.
El 1933 es presenta un gran projecte de restauració, de l'arquitecte Josep Riera, però la Guerra Civil l'estronca. La restauració es reprèn als anys 80 i, de manera més important durant els anys 2009 – 2010.
Actualment, el Palau de l'Abadia totalment rehabilitat acull l'Oficina de Turisme, el Centre d'Interpretació del Mite del Comte Arnau que forma part del projecte Terra de Comtes i Abats, l'Espai Art l'Abadia, l'exposició permanent de maquetes Romànic, una volta pel Ripollès i un conjunt de sales polivalents on s'hi estableix una àmplia programació cultural, com conferències, presentacions i exposicions diverses, n'és un exemple la sala Abat Arnau de Vilalba.
![]() |
![]() |
![]() |
La categoria de tot el contingut del Palau de l'Abadia
Espai d'Art l'Abadia
Relació de les exposicions realitzades a l'Espai Art Abadia per ordre temporal d'exhibició a la galeria d'art de Sant Joan de les Abadesses