Va ser fundat al segle IX per Guifré el Pelós i la primera abadessa en fou Emma, la seva filla. La comunitat femenina fou expulsada al segle XI per raons poc clares (amb aquest fet s'hi relaciona la llegenda del comte Arnau) i s’hi va instal·lar una comunitat masculina que va continuar la tasca iniciada per les abadesses.
L’actual construcció data del segle XII. La disposició dels absis respon a una influència occitana.
Guarda en el seu interior un magnífic grup escultòric del segle XIII conegut com a Santíssim Misteri, obra de transició entre el romànic i el gòtic que representa el davallament de la creu. També s’hi troben retaules gòtics dedicats a Sant Agustí i Santa Maria la Blanca, i el sepulcre del Beat Miró, també d’estil gòtic. Les tres peces són un exemple de la producció de l’important taller d’escultura que va acollir la vila al segle XIV. El claustre gòtic, amb les arcades romàniques que comunicaven amb la sala capitular en una de les parets, i la capella barroca dels Dolors, amb una preciosa talla contemporània de la Pietat, de l’escultor Viladomat, completen el conjunt.
