PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS
2022 - 2023
El Decret Llei 1/2017, de 14 de febrer, crea i regula el Registre de Grups d'Interès de Catalunya, i actua com a Registre de la Generalitat i dels ens locals i organismes públics.
Aquest Registre s'ha organitzat de forma que es pugui tenir coneixement públic dels grups d'interès que actuen davant de cada un de les administracions o institucions que l'integren, així com de lesactivitats d'influència o intermediació que desenvolupen davant d'elles.
Què són els grups d'interès?
Un grup d'Interès són persones físiques o jurídiques privades i organitzacions sense personalitat jurídica que realitzen activitats, directes o indirectes, de participació activa en l'elaboració i aplicació de les polítiques públiques de l'ens local i del seu sector públic amb la finalitat d'influir en l'orientació d'aquestes polítiques, en defensa d'un interès propi, de tercers o general.
Els grups d'interès es coneixen també com a grups de pressió, lobbys o stakeholders, entre d'altres.
Quines personas i activitats s'han d'inscriure en aquest registre?
Les persones físiques o jurídiques privades i les xarxes, plataformes i altres fonts d'influència organitzada que desenvolupen activitats dutes a terme amb la finalitat d'influir directament o indirectament en els processos d'elaboració i aplicació de les polítiques i de presa de decisions, amb independència del canal o mitjà utilitzat, incloent-hi les comunicacions, les contribucions i la participació voluntàries en consultes sobre propostes normatives, actes jurídics o altres consultes.
Què s'entèn per influència directa i indirecta?
La influència directa és quan es fa alguna activitat de comunicació o contacte directe entre el grup d'interès i un servidor públic.
Contràriament, la influència indirecta és quan les activitats d'influència es duen a terme mitjançant canals com ara els mitjans de comunicació, l'opinió pública, conferències, actes socials, o de reforç de capacitats i coneixements adreçats a servidors públics o amb participació d'aquests per invitació expressa.
Com es produeix la inscripció al Registre?
La inscripció al Registre s'ha de produir per sol·licitud, en qualsevol moment. Cal tenir en compte, però, que per actuar com a grup d'interès davant dels servidors públics cal estar-hi inscrit.
S'han d'inscriure en el registre els que no tenen domicili a l'ens local o a Catalunya?
Sí, perquè el que determina la inscripció no és el domicili del grup d'interès, sinò l'àmbit en el qual s'exerceix la influència: l'ens local i les entitats del seu sector públic.
Una mateixa entitat catalogada com a grup d'interès pot estar inscrita a més d'un registre de grups d'interès?
No, és suficient estar inscrita en el Registre de la Generalitat.
Quines persones i activitats resten excloses d'aquest registre?
L'article 48 de la Llei 19/2014 de 29 de setembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern, recull quines són les activitats excloses d'aquest registre: activitats relatives a la prestació d'assessorament jurídic o professional vinculades directament a defensar els interessos afectats per procediments administratius, les destinades a informar un client sobre una situació jurídica general, les activitats de conciliació o mediació dutes a terme en el marc de la llei, o les activitats d'assessorament dutes a terme amb finalitats informatives per l'exercici de drets o iniciatives establertes per l'ordenament jurídic.
Hi ha algun tipius de persona jurídica que no s'ha d'inscriure en el Registre?
No s'hi inscriuen els partits polítics ni les esglèsies. No s'hi inscriuen tampoc les persones que fan activitats amb voluntat d'influir per compte i interès propi, ja que aquesta activitat té la consideració de participació ciutadana que compta amb uns mecanismes de participació propis en les polítiques públiques: el dret de petició, la iniciativa legislativa popular, el govern obert, etc.
Tampoc no s'hi ha d'inscriure els qui fan activitats incloses en l'àmbit objectiu del Registre per compte d'altri, ja que qui s'ha d'inscriure al Registre és aquell per compte del qual treballen. En canvi, sí que s'han d'inscriure els sindicats i les organitzacions professionals i empresarials i els col·legis professionals i altres corporacions de dret públic a què les normes fonamentals i altres lleis atribueixen funcions públiques i/o de representació institucional desenvolupada per compte propi i en interès de les terceres persones a les quals, per llei, tenen encomanada la funció de presentar llurs interessos. En aquest cas, però només s'han de declarar les activitats diferents de les funcions públiques de representació institucional i corporativa inherents als agents de diàleg social, económic i professional.
Quin és el nombre màxim de persones per constituir un grup d'interès?
Una única persona pot constituir un grup d'interès.
Els grups d'interès es poden inscriure al registre i els ciutadans poden consultar la informació publicada aquí.
De conformitat amb el que preveu l'article 33 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, amb l'objectiu de millorar la participació deis ciutadans en el procediment
d'elaboració de normes, amb caracter previ a l'elaboració del projecte de reglament, es substanciara una consulta pública, a través del portal web de l'administració competent, en la qual es demanara l'opinió deis subjectes i de
les organitzacions més representatives potencialment afectades per la futura norma quant a:
a) Els problemes que es pretenen resoldre amb la norma
b) La necessitat i oportunitat de la se va aprovació
e) Els objectius de la norma
d) Les possibles solucions alternatives regulatòries i no regulatóries
Així, abans de la redacció del projecte normatiu podeu fer les aportacions que considereu adients sobre aquestes qüestions, de forma telematica, clicant en aquest enllaç dins el termini en el qual la consulta roman oberta. Sempre que les aportacions presentades incloguin la identificació de la persona o entitat que les fa, s'inclou, ran en l'expedient d'elaboració normativa que, si escau, s'iniciï.
El Plenari Municipal de Sant Joan de les Abadesses, en sessió celebrada el dia 26 de juliol de 2013, va aprovar per unanimitat, entre d'altres, l'adopció del Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Cuitadania Plural del Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació de la Facultat de Ciències de la Comuniació de la UAB, com a uns principis bàsics per a ser respectats per part dels mitjans locals de titularitat pública.
Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública
L’article 69 de la Llei de Bases de Règim Local defineix les funcions de les publicacions municipals de la manera següent:
- Les corporacions locals han de facilitar la informació més àmplia sobre la seva activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida social.
-Les formes, els mitjans i els procediments de participació que les corporacions estableixin en l’exercici de la seva potestat d’autoorganització no poden en cap cas disminuir les facultats de decisió que corresponen als òrgans representatius.
Aquest mandat legal requereix que els mitjans de comunicació locals de titularitat pública –premsa escrita, ràdio, televisió, webs municipals i ciutadanes– respectin els principis següents:
1- Han d’actuar com a elements cohesionadors del municipi
Han de fer «poble» o «ciutat» fomentant la identitat local, donant a conèixer els seus orígens, les mobilitats, les diferents condicions socials de les dones i homes que amb les seves actuacions i relacions donen vida plural a cada municipi, les tradicions i les activitats quotidianes: econòmiques, culturals, socials, polítiques… i els projectes de futur.
2- Han d’informar d’una manera veraç, plural i transparent
Han de donar compte de la gestió que fa l’equip de govern mostrant les diferents sensibilitats polítiques que s’han expressat a les urnes. A través de la crònica periodística del ple municipal, han d’explicar les diferents propostes d’actuació i reflectir els punts de vista dels diferents grups polítics representats i les votacions emeses.
3- Han de ser un referent informatiu per a la ciutadania
Els professionals responsables dels mitjans de comunicació local de titularitat pública han de poder consolidar-los d’acord amb les característiques de cada municipi i amb una periodicitat regular (diària, setmanal, quinzenal o mensual). Han d’oferir alternatives informatives plurals davant la resta de mitjans locals, autonòmics o nacionals. No han d’estar supeditats als canvis que es produeixin als equips de govern o cada vegada que se celebrin eleccions. En períodes electorals, han de ser un vehicle comunicatiu clarificador de les diferents opcions polítiques.
4- Han de fomentar el debat públic per a la participació democràtica
Els mitjans de comunicació escrits han de donar un tractament periodístic professional a les informacions i han d’inserir espais d’opinió dels càrrecs electes, dels grups polítics, de tècnics especialitzats, de representants de les organitzacions de la societat civil i de les persones que hi vulguin intervenir. L’editorial ha de reflectir l’opinió de la publicació i no ha d’estar signat per l’alcalde o alcaldessa. En els mitjans audiovisuals s’ha de fomentar tertúlies i programes de debat plurals. A través d’Internet, s’han de promoure consultes populars, fòrums, etc., a més d’oferir solucions fàcils a problemes concrets i tràmits burocràtics.
5- Han de promoure les activitats de la societat civil i l’associacionisme
Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de potenciar l’associacionisme i la iniciativa social mitjançant la publicació o difusió de totes les activitats que realitzen les organitzacions de la societat civil, especialment a través de l’agenda d’activitats o d’altres formats informatius.
6- Han d’evitar el partidisme i la manca de professionalitat
Mitjançant un tractament contrastat i al més complet possible de les principals informacions, donant veu als diferents protagonistes, retent comptes de la gestió realitzada i fomentant la participació ciutadana. Els mitjans no es poden utilitzar com a eina de propaganda política del partit o la coalició que deté el poder.
7- Han de despertar l’interès de la ciutadania
Mitjançant la utilització d’un llenguatge clar, precís, respectuós amb la diversitat d’homes i dones de les diverses procedències i condicions socials que donen vida al municipi, a l’abast del gran públic, amb titulars entenedors i atractius. Han de generar procediments que afavoreixin la identificació i la implicació de la ciutadania en la informació i la participació democràtica.
8- Han d’estar dotats dels recursos humans i tècnics necessaris
Han de tenir professionals que rebin una remuneració adient a les tasques que realitzen i que disposin dels recursos tècnics necessaris, sempre respectant el codi deontològic que regeix la professió periodística.
9- Han de funcionar a través d’òrgans de gestió participatius
Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de funcionar amb estructures organitzatives –consells editorials o consells d’administració– que garanteixin la professionalitat de les persones que hi treballen i la participació del conjunt del consistori, de les organitzacions de la societat civil i de la ciutadania local.
10- S’han de gestionar ajustant-se a les possibilitats econòmiques de cada municipi
Les institucions o organismes públics que gestionin els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de dissenyar plans municipals de comunicació a partir d’un diagnosi i una anàlisi de la situació comunicacional local i han de definir els objectius que s’han d’assolir establint els recursos humans i tècnics i les dotacions econòmiques necessaris, sempre d’acord amb les possibilitats i necessitats de cada municipi.
En aquest espai del web, l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, detalla els diferents espais i processos de participació ciutadana en la corporació municipal
Què és la participació ciutadana?
La participació o implicació ciutadana és la incorporació, de forma transparent i ordenada, de les persones i la societat civil a la presa de decisions públiques, per tal d’apoderar-les. Juntament amb la transparència i l’obertura de dades, conforma el govern obert, una nova forma de governar que transforma la relació entre els ciutadans i les administracions.
La participació és un dret de la ciutadania, tant en el procés d'elaboració, com en el de seguiment i avaluació d'una determinada política. Així, la presa de decisions que afecten la gestió pública es veu enriquida per la visió de la ciutadania. Entenem aquesta participació no només com un procés d'informació pública o de consulta, sinó com un procés de debat, deliberació i diàleg. Distingim entre:
-
- Processos de participació, espais temporals que tenen com a objectiu recollir les aportacions de la ciutadania en relació amb una temàtica concreta.
- Espais estables de participació, òrgans de l'Administració amb àmbits de debat permanents que faciliten el debat de caràcter estratègic a escala sectorial, amb representants de la societat civil organitzada. Són espais on només poden participar els seus membres.
Processos participatius vigents
Subcategories
Aquest projecte ha estat cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
__
© 2022 Sant Joan de les Abadesses
Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses. Plaça Major, 3 - Tel. 972 720 100 - Contacte
Avís legal - Política de privacitat - Política de cookies
Web creada per: Dinàmic Enginy, Global ICT Services i l'estudi de l'Arminda