L’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses ha recuperat un antic pou soterrat a la plaça Abadessea Emma, situat a tres metres de la porta tapiada del Palau de l’Abadia, a la dreta de l’actual accés a l’edifici. El pou va ser descobert el 8 de juny de l’any 1921, tal com detallen els diaris de la família santjoanina Blanxart. En aquell moment i de forma inicial va ser protegit amb unes làmines de pedra però va tornar a ser tapat totalment per evitar que s’hi llencés brossa. Les feines d’extracció de runa del pou han deixat a la vista un dipòsit d’aigua revestit de pedra ben treballada, que ha estat recuperat i protegit. Per construir l’exterior del pou s’ha pres com a referència el que hi ha al claustre del monestir de Sant Daniel (Girona).
La construcció, tot i que encara no s’ha pogut confirmar, podria tractar-se d’una obra del segle XIII ordenada per l’abat Pere de Soler (que va governar el monestir de Sant Joan entre els anys 1203 i 1217), ja que data d’aquesta època l’única referència a un pou d’aquestes condicions que s’ha trobat fins ara a l’Arxiu del Monestir. Concretament, al necrologi de Pere de Soler hi ha un fragment que explica que “va fer el pou i el rentamans del menjador, el sostre del dormitori i la cambra de l’abat…”.
És precisament Pere de Soler qui va donar forma a les dependències del monestir ja existents on ell mateix residia; però va ser un altre abat, Arnau de Vilalba, qui més d’un segle més tard va ennoblir el casal amb elements d’estil gòtic i la construcció del petit claustre que comunicava les diferents estances del Palau. Amb la desamortització de Mendizábal (1835) l’edifici va passar a ser propietat de l’Estat, i més tard de l’Ajuntament. La seva restauració va acabar l’any 2010 i des de l’abril de l’any 2013 és un Bé Cultural d’Interès Nacional.
El pou està situat a prop de l'accés al Palau de l'Abadia
El pou té uns 13 metres de profunditat
