Ball dels Pabordes
És, sens dubte, l'acte més destacat de la Festa Major. Es balla només el diumenge i el dilluns de Festa Major a la Plaça Major o bé en ocasions molt especials. Rarament es balla fora de la vila.
De caràcter senyorívol i molt elegant, 4 parelles ballen de les quatre parts que configuren la dansa. L'origen del Ball dels Pabordes és incert. Segurament va néixer lligat al culte religiós, ja que antigament era comú que es ballés dins de les esglésies com a ofrena a la divinitat.
Quan es va prohibir ballar a dintre de les esglésies, el Ball dels Pabordes va sortir al carrer i va patir un procés de degradació que va portar a que l'any 1945 es restaurés i es recuperés el seu caràcter senyorial.
L'any 2011, en el marc de la Festa Major, l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses rep el diploma que acredita el Ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses com a Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional, fet que l'inclou en el catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
Han fet entrega de la distinció el Sr. Lluís Puig i Gordi, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, conjuntament amb el Sr. Antoni Baulida i Casadellà, director de Serveis Territorials de Cultura a Girona.
Llegenda i mite del comte Arnau
És un autèntic exemple de senyor feudal que maltractava els seus vassalls, defraudava la soldada als mossos i seduïa les donzelles. Es diu que les escales excavades a la roca que pugen al santuari de Montgrony, a Gombrèn, les va fer construir el Comte i després no va pagar el sou que havia promès als jornalers. Una versió més recent de la llegenda conta que el Comte Arnau, per una mina molt profunda que travessava les muntanyes, venia a veure a l'abadessa del monestir de Sant Joan, a qui va raptar una nit. Quan va morir, va ser condemnat a córrer eternament i sense descans sobre el seu cavall de flames i seguit per una canilla de gossos per les muntanyes de la Serra Cavallera. Les nits de tempesta, voltat de clapits de gossos, esparvera els pagesos i la gent que es troba a la muntanya.
La llegenda nasqué de la cançó, que devia ser composta cap als segles XVII o XVIII. La cançó va fer d'aglutinadora de tot un substrat llegendari previ. No fou fins a la meitat del segle XIX quan els primers homes de la Renaixença descobririen la cançó i la llegenda que, amb les seves recreacions literàries, li donaren una nova vida i convertiren la llegenda en un mite: el Mite del Comte Arnau.
Les Bruixes i el gorg de Malatosca
Prop del Molí de Malatosca, a Sant Joan de les Abadesses hi ha una gorga que se'n diu de les Bruixes, perquè hi havien fet estada. Un dia van cridar una llevadora de la vila perquè una d'elles havia de tenir una criatura. En paga dels seus serveis, van donar-li una faldada de llenties, i la llevadora, tota enrabiada, va llençar-les Ter avall. L'endemà, quan es va posar el davantal, va adonar-se que una llentia li havia quedat encastada i s'havia convertit en or.
Personatges rellevants
- Eusebi Bertrand Serra (1877-1945) Fill adoptiu (1909). Industrial del sector tèxtil i polític. Fou un dels fundadors del partit de la Lliga Regionalista i fou escollit diputat a Corts pel districte de Puigcerdà entre 1907 i 1923. Durant aquests anys, tingué un paper decisiu en les gestions per a la construcció del pont nou. També impulsà la construcció de la carretera de la collada de Toses i de la línia de ferrocarril entre Ripoll i la Tor de Querol.
- Jaume Espona Brunet (1888-1958) Fill adoptiu (1955) i medalla d'or de la Vila a títol pòstum (1972). Industrial i mecenes. A partir de 1921 dirigeix la fàbrica de filatura que el seu pare havia instal·lat al Molí Gros a finals del segle XIX. Amb el seu patrocini es reconstruí l'absis del monestir, seguint les indicacions que Puig i Cadafalch havia indicat, i embellí el temple amb diverses escultures de Josep Viladomat. També va fer construir l'edifici de les Germanes Carmelites destinat a escola i va fer reconstruir l'ermita de la Mare de Déu del Prat.
Més informació a XXVII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sant Joan de les Abadesses, 1982 Pàgs 47-57.
- Ramon Serrat Fajula (1881-1944) Medalla de plata de la vila (1944). Compositor d'un gran nombre de sardanes, algunes inspirades en temes santjoanins, diverses peces per a piano i violí, i obres simfòniques. Dirigí l'Escola Municipal de Música de Sant Joan. El 1934, amb motiu de la restauració del Ball dels Pabordes, va compondre les serenates que any rera any interpreta la cobla quan es van a recollir les pabordesses per a dansar a la plaça.
Més informació al programa de Festa Major de 1981 i al llibre de Marcel Miquel i Joan Ferrer sobre la sardana. Ambdós disponibles a l'arxiu.
- Josep Picola Soler (1913-2002). Fill il·lustre (1985). Llibreter, dibuixant i conegut sobretot per la seva obra poètica. És autor de "Temps i espai: divagacions poètiques", "Petons al vent", "Bromes i veres", "Sant Joan de les Abadesses: una vila del Ripollès, notes d'història i llegenda" entre moltes altres obres. Al llarg de la seva vida va crear una gran quantitat de picolines, que consisteixen en aforismes que reflecteixen les seves reflexions i pensaments. Des de l'any 2000, la biblioteca municipal porta el seu nom.
- Joan Baptista Bertran Duran (1911-1985). Fill il·lustre a títol pòstum (1985). Jesuïta. Escriptor i poeta. Ingressà a la Companyia de Jesús i estudià lletres, filosofia i teologia a Saragossa i Itàlia. És autor de diversos manuals de literatura espanyola, de llibres de poesia i prosa, a més de diverses traduccions de l'italià, francès i català. Algunes obres seves com "Hay un valle en mi infancia" o "Del meu poble, encara" estan centrades en els records dels anys que visqué a Sant Joan.
Més informació a XXVII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Sant Joan de les Abadesses, 1982 Pàgs 167-171.
Publicacions
Llibres
Sant Joan de les Abadesses, una vila del Ripollès. Josep Picola i Soler. Promociones y Publicaciones Universitarias, Barcelona 1993.
La Pagesia a Sant Joan de les Abadesses. Perfecte Costa Privat i Mª Dolors Santanach Llagostera. Editat pels mateixos autors a Palahí Arts Gràfiques, Girona 1996.
Santa Llúcia de Puigmal, parròquia sufragània de Sant Joan de les Abadesses. Perfecte Costa Privat i Mª Dolors Santanach Llagostera. Editat pels mateixos autors a Palahí Arts Gràfiques, Girona 1997.
El Ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses. Guifré Miquel i Fageda. Editat per l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses a Impremta Baronal, octubre de 1997.
Guia Turística de Sant Joan de les Abadesses. Perfecte Costa i Ma Dolors Santanach. Editat pels mateixos autors a Palahí Arts Gràfiques, Girona 1997.
La Sardana a Sant Joan de les Abadesses. Joan Ferrer Godoy i Marcel Miquel Fageda. Editat per l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses a Impremta Baronal, Sant Joan de les Abadesses, 1999.
Capçalera. Revista de caire cultural editada per l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses a l'Impremta Maideu. Ripoll, 1999.
SJA, La Revista de la gent de Sant Joan. Revista local editada per l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i elaborada per un consell de redacció que en decideix els continguts.
Música
El Ball dels Pabordes i altres músiques populars de Sant Joan de les Abadesses. Cobla Montgrins. Audio-visuals de Sarrià, Barcelona, 1997.
Sardanes de Sant Joan de les Abadesses, Ciutat Pubilla de la Sardana. Cobla Montgrins. Audio-visuals de Sarrià, Barcelona, 1997.
El Comte Arnau, banda sonora original de la representació teatral. Joan Figueres. Audio-visuals de Sarrià, Barcelona, 1998.
Cançoner Trobadoresc del monestir de Sant Joan de les Abadesses i altres cançons de trobadors. Menestrils d'Ontinyent. Audio-visuals de Sarrià, Barcelona, 1999.
Vídeo
El Ball dels Pabordes. Enregistrament cedit per TV3. Sant Joan de les Abadesses, 1997.
Sant Joan de les Abadesses. Ferran Llagostera. Centre Promotor de la Imatge, Barcelona, 1998.