Depuis 2005, la ville célèbre la Festa del Grito, une journée commémorative de l'indépendance du Mexique. Pour les Mexicains vivant en Catalogne, cette activité s'est imposée comme l'une des meilleures fêtes de la patrie mexicaine dans les pays catalans, en partie parce qu'elle est célébrée dans la ville natale de Jaume Nunó i Roca, compositeur de l'hymne national mexicain. La fête renforce également le jumelage de notre ville avec San Luis Potosí, la ville natale de Francisco González Bocanegra, l'auteur des paroles de l'hymne.
Organisée le samedi le plus proche du 16 septembre (jour du "Grito de Dolores", qui a déclenché l'indépendance mexicaine), cette journée comprend diverses activités tout au long de la journée comme une foire artisanale et culinaire mexicaine, des conférences, des expositions, des ateliers pour enfants, des spectacles musicaux. spectacles et danses traditionnelles, mariachis et, bien sûr, "El Grito de Independencia" du Consul du Consulat Général du Mexique à Barcelone. L'intention est que tous les participants puissent savourer un mélange des célébrations traditionnelles mexicaines les plus représentatives.
Actuellement, de nombreux hommes et femmes de Sant Joan ainsi que des Mexicains de toute la Catalogne profitent d'une journée de fraternité en célébrant l'union des deux villages.L'activité est organisée par la Mairie de Sant Joan de les Abadesses, avec la collaboration de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Girona, du Consulat Général du Mexique à Barcelone, Mexcat, Casa América Catalunya et AB-InBev Corona.
Salvador Moreno Manzano (Orizaba, Mexique, 1916 - Mexico, 1999) était un musicien et artiste mexicain qui entretenait une relation très étroite avec la Catalogne, en particulier avec Barcelone et avec notre ville, où il résida de 1955 jusqu'à sa mort. . Il s'est formé au Mexique avec Carlos Chávez et, plus tard, avec Cristófor Taltabull. Son répertoire comprend des lieder et des pièces pour piano et il est également l'auteur de l'opéra Severino (1961), avec lequel le ténor Plácido Domingo a fait ses débuts au Liceu en 1966. Il a travaillé intensivement à la promotion de la culture hispano-mexicaine, il a participé, entre autres, de l'Académie des Beaux-Arts de Sant Jordi, et a réalisé des expositions de peinture à Mexique, Barcelone et Sant Joan de les Abadesses.
Il fut également le promoteur des premiers événements en hommage à Jaume Nunó. En 1968, Moreno a déclaré dans une interview au Correo Catalán qu'il serait nécessaire de promouvoir l'installation d'une plaque commémorative dans la ville natale du compositeur de son hymne national. Petit à petit, le projet prend de l'ampleur et, en plus de la plaque, il est décidé de construire une fontaine dédiée au compositeur. Mais cette proposition présentait un gros inconvénient, car les relations diplomatiques entre le Mexique et l'État espagnol étaient alors nulles, mais Salvador Moreno avait des contacts au sein du Comité bilatéral Espagne-Mexique, présidé par Clemente Serna. De cette manière, et grâce à l'intervention de Moreno, il a été possible de réaliser la construction de la fontaine de la Plaça Abadessa Emma, populairement connue sous le nom de Plaça dels Mexicains.
La dépouille de Salvador Moreno, décédé en 1999 au Mexique, repose à sa demande au cimetière de Sant Joan de les Abadesses.Au cours de l'année 2016, à l'occasion du centenaire de sa naissance, plusieurs événements commémoratifs ont eu lieu à Sant Joan de les Abadesses et à Barcelone.
L'Association des Retraités et Pensionnés est une entité autonome qui compte actuellement 501 membres. Elle a été fondée en 1990 et son premier président était M. Manel Bermúdez, qui a occupé ce poste jusqu'en 2006. Depuis lors et jusqu'en 2012, le président a été M. Gérard Costa et Mme. Carmina Serrat
Depuis 2020, la composition du conseil d'administration de l'association est la suivante :
Présidentes : Carmina Serrat et Bartrina
Secrétaire : Josep Miquel i Rigau
Trésorier : Robert Miguel et Miguel
Voix : Pere Freixa i Vilarrodà
Chant : Núria Compte i Escolà
Voix : Esteve Camps et Clota
Chant : M. Teresa Monclús et Marquès
Voix : Josep Bosc i Canal
Associació de Jubilats i Pensionistes
Casal Social Jaume Nunó - El Palmàs
C/ Mestre Jaume Nunó, 4
Telèfon: 972.806.624
Correu electrònic:
Postal de Dolores a Christine (filles de Jaume Nunó)
Terrassa, 1 d’abril de 1906
Jaume Nunó i Roca (1824-1908)
Naixement i estudis
Jaume Nunó Roca va néixer a Sant Joan de les Abadesses el 7 de setembre de 1824. Era fill de Francesc Nunó i Magdalena Roca, membres d’una família de teixidors amb alguns antecedents musicals: el seu germà, Joan Nunó, que va ser organista al monestir, i el seu oncle-avi, Josep Nunó, que va ser compositor de cambra de Ferran VII. Al poc temps de traslladar-se a Barcelona, va quedar orfe i el seu oncle Bernat es va fer càrrec d’ell. Va ingressar al cor de la Catedral de Barcelona i, donada la seva bona predisposició per la música, se li va concedir l’oportunitat de viatjar a Nàpols a estudiar amb l’operista Saverio Mercadante.
Viatge a Cuba i estada a Mèxic
En tornar d’Itàlia, Jaume Nunó va viure uns anys a Terrassa i Sabadell dirigint orquestres i bandes locals fins que, l’any 1851, va ser nomenat director de la Banda del Regiment de la Reina i va viatjar amb aquesta formació a Cuba, en aquella època encara colònia espanyola. Allà va conèixer el general Antonio López de Santa Anna, que es dirigia cap a Mèxic per ocupar el càrrec de president. En vista de les bones aptituds de Nunó, Santa Anna li va oferir el càrrec de director general de les bandes militars mexicanes, amb el rang de capità i un sou excel·lent.
L’Himne Nacional de Mèxic
Al poc temps d’arribar a Mèxic, es va convocar un concurs per posar música als versos de Francisco González Bocanegra, confeccionant així el nou himne mexicà. Nunó es va presentar de forma anònima per tal d’evitar que la seva obra fos avaluada amb prejudicis i, el 12 d’agost de 1854, va ser declarat vencedor del certamen. L’himne es va estrenar el 15 de setembre de 1854 en una celebració fastuosa a la Ciutat de Mèxic. Tot i així, el seu èxit va ser breu, ja que el govern de Santa Anna va ser enderrocat a principis del 1855 i la posició de Nunó, pròxima al govern, el va obligar a emigrar als Estats Units.
L’adéu a Mèxic i vida als Estats Units
Després de marxar de Mèxic va passar 15 anys vivint a Nova York i fent gires per Amèrica dirigint companyies d’òpera, acompanyant destacats solistes que venien d’Europa. Els baixos salaris i els viatges extenuants van fer que, per recomanació de l’editor G. Schimer, decidís instal·lar-se a la ciutat de Buffalo, prop de les cascades del Niàgara, per dedicar-se a la docència musical. Durant aquests anys, Jaume Nunó va convertir-se en un respectat membre de la comunitat musical, va fundar nombrosos cors i va dirigir vàries societats filharmòniques.
La família
Abans de marxar cap a Amèrica, Nunó va estar casat amb Dolores, vídua de Taló, i d’aquesta unió en va néixer una filla, Dolores Nunó, que també es va dedicar a la música. Un cop a Buffalo, el 1873, es va tornar a casar amb Kate Cecilia Remington, amb la qual va tenir tres fills: Cecilia (que va morir sent un infant), Christine (que va ser una infermera condecorada durant la Segona Guerra Mundial) i James Francis (que es va dedicar als negocis). Únicament aquest últim va tenir descendència i, avui dia, encara hi ha descendents directes d’en Jaume Nunó (tot i haver perdut el cognom): Edwin B. Cragin, el seu besnét.
El retrobament de Nunó
Durant l’Exposició Pan-Americana que es va celebrar a Buffalo el 1901, un periodista mexicà es va sorprendre en llegir en una placa “James Nunó - Studio”. Com la majoria de mexicans, el periodista suposava que Jaume Nunó, de qui no es tenien notícies des de 1864, era mort. Quan el president Porfirio Díaz va saber la notícia del retrobament de Nunó, el va convidar a visitar Mèxic. La rebuda va ser colossal i, durant unes setmanes, el mestre va ser el personatge més important de Mèxic. Uns anys més tard, el 1904, amb motiu del cinquantenari de la composició de l’himne, Nunó va tornar a visitar Mèxic.
La mort i el doble enterrament
El 18 de juliol de 1908 Jaume Nunó moria a Bayside, Nova York, als 83 anys. La seva mort va ser notícia tant a Mèxic com a Nova York i va ser enterrat a Buffalo. L’any 1942 el Govern Mexicà va reconèixer la transcendència de la figura de Nunó i va fer exhumar les seves despulles per a dipositar-les a la Rotonda de las Personas Ilustres de la Ciutat de Mèxic, on hi reposen molts prohoms de la història de Mèxic. Jaume Nunó és l’únic estranger que reposa en aquest cementiri.
Més informació:
Agermanament entre Sant Joan de les Abadesses i San Luís Potosí