Després del salt podeu llegir la crònica de Josep Lluís Garcia del concert de Roger Mas on va estrenar Lo comte Arnau, el poema de Verdaguer musicat per a l'ocasió i que podeu escoltar damunt d'aquestes línies.
CRÒNICA DEL CONCERT DE ROGER MAS PER JOSEP LLUÍS GARCIA
Davant de la clàssica vessant arqueològica que hom associa al folklore, Roger Mas utilitza una preciosa metàfora fluvial per a il·lustrar què significa respectar la tradició: la tradició, diu, és un riu del qual prenem aigua per gaudir-ne i la retornem per a que segueixi el seu curs i d'altres en puguin prendre. Si hi afegim un xic d'ironia (Mas en té a cabassos), podríem dir que hi ha qui torna l'aigua bruta al riu i hi ha qui no. I en aquest context, Mas és la més gran, eficient i virtuosa estació depuradora del panorama músico-fluvial mundial.
El concert que ens va oferir el dissabte a Sant Joan de les Abadesses va recollir aigua d'aquest riu en oferir-nos bona part del seu celebrat Les Cançons Tel·lúriques (2008), treball on posa música a la poesia de Jacint Verdaguer. Va repassar també temes del seu penúltim A la casa d'enlloc, i no va oblidar la ja clàssica Oda a Francesc Pujols. En el moment més emotiu del concert, el cantautor va estrenar una versió inèdita del poema Lo comte Arnau del mateix Verdaguer, música rockabilly interpretada per un trobador medieval. I és que, a hores d'ara, Mas ens té tan ben acostumats a la fusió de gèneres que sembla el xef de la deconstrucció de la música contemporània. Mesclant estils, sonoritats, registres i idiomes amb tanta naturalitat i sensibilitat que atreu nens, joves i avis. Un públic d'espectre tan ampli i universal que va poder gaudir de l'actuació de l'autor en companyia de piano, percussions, contrabaix i guitarra elèctrica.
L'escenari de l'Era d'en Serralta va esdevenir l'aliat perfecte per a la intimitat i el recolliment dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona (ni un sospir en la frescor de la nit santjoanina, i la pell de gallina) però també per a la rauxa rockera de Benvinguts al cul del riu. Un encert la ubicació, una excel·lència d'artistes i un luxe poder-ne gaudir en temps de desesperació.
Josep Lluís Garcia és professor de la Universitat de Vic
