Ja estan en marxa les obres per a rehabilitar la masia de Sant Antoni de Pàdua, recuperant un dels edificis del nostre patrimoni amb valor afegit. La masia va acollir un restaurant fins que hagué de tancar l’any 1997 a instàncies del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Aquest mes d’octubre s’ha iniciat la primera intervenció prevista a la masia, que té com a objectiu aturar el procés de degradació que pateix l’edifici d’ençà que es tancà el restaurant. Per aquest motiu, les obres en marxa suposaran principalment la remodelació de la coberta, la consolidació de les façanes, l’enderroc d’estructures annexes a l’edifici i la col·locació dels tancaments exteriors. Aquesta intervenció té un cost previst de 357.940,62€, dels quals 75.000 els aportarà la Diputació de Girona a través del Pla d’Obres i 129.909,31 el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya a través del Fons Leader. La resta es financiarà amb fons municipals.
Un cop acabades aquestes obres de consolidació de l'edifici, l'Ajuntament espera poder ampliar-lo per poder recuperar l'ús que tenia fins que es va tancar i, fins i tot, acollir un hotel.
Recuperació d'un espai emblemàtic
L’ermita de Sant Antoni es fundà en un moment indeterminat entre 1630 i 1633, aproximadament. A finals del S. XVII un pacte entre el bisbat de Vic, el monestir de Sant Joan i la Universitat de la vila, permeté la creació d’uns administradors per l’ermita i hostatgeria, que eren nomenats anualment des del consistori.
El conjunt dels edificis (ermita + hostatgeria) que han pervingut fins avui parteixen de les reedificacions efectuades a mitjan segle XVIII (ca. 1750-1770), que s’han ampliat i modificat al llarg dels segles XIX i XX.
La masia de Sant Antoni, immoble sobre el qual s’intervé, tingué ús de casa de pagès fins a mitjans del segle passat. Fou en aquesta època quan es convertí en un restaurant – fonda. Es tractava d’un restaurant molt popular, que acollia – especialment els caps de setmana – multitud de santjoanins i persones vingudes d’altres indrets atretes per la cuina casolana que s’hi oferia. En paral·lel, es popularitzaren els dinars a l’aire lliure aprofitant les graelles que els Pabordes de Sant Antoni (una associació de voluntaris que vetlla per la preservació de Sant Antoni) construïren en els turons que envolten la masia. Però el dia en què la masia es convertia i converteix en l’epicentre de Sant Joan de les Abadesses era quan se celebra l’aplec de Sant Antoni, acte que encara té lloc el diumenge més proper al 13 de juny.
Sant Joan es troba a només 90 minuts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, disposa d’un ric entorn natural i un reconegut patrimoni històric. Tots ells són elements necessaris de cara a l’atracció de turistes. Cal, però, que aquests pernoctin i allarguin la seva estada al municipi perquè d’aquesta forma el turisme tingui impacte en l’economia local.
Per a fer aquest objectiu possible és necessari dotar el municipi d’una atractiva oferta de restauració i hotelera. Sant Antoni podria ser, en uns anys, un pas més en aquesta direcció, així com ho foren en el seu moment la construcció de l’alberg de joventut vora la Ruta del Ferro o els projectes endegats per nombrosos privats en masies de l’entorn i edificis del nucli urbà.
