La balada i el cicle llegendari del comte Arnau arribaren a Mallorca, portades per la força de l’oralitat i pels sentiments compatits vers l’abús de poder del sistema feudal. A l’illa, varen prendre carta de naturalesa, adoptaren una fesomia pròpia i, més endavant, s’identificaren amb un personatge històric d’ingrata memòria: Ramon Burgues Safortesa Pax-Fuster de Villalonga i Nét, segon comte de Santa Maria de Formiguera (1627-1694), al qual s’atribuïren les malvestats de l’arquetipus llegendari.
A les terres mallorquines, fins a la primera meitat del s. XX la balada era cantada per la gent del camp, a vegades tot conservant el nom d’Arnau i altres substituint-lo pel de Mal. També es narraven, sovint a mitja veu, els fets d’aquest personatge malèfic, l’ànima en pena del qual encara recorria –encès en flames- la serra de Tramuntana mallorquina. Aquesta memòria maleïda se centra especialment en tres indrets, on el comte Mal va viure i hi va tenir propietats: les terres abundoses de Santa Margalida on va mantenir conflictes sagnants amb el poble, el casal magnífic de Palma –mostra de poder del personatge- i el misteriós puig de Galatzó, que s’alça esponerós al ponent de l’illa.
La conferència, a càrrec de la llicenciada en Filosofia i Lletres i doctora en Filologia Catalana Caterina Valriu, revisarà les analogies entre ambdós personatges, la seva petja històrica i llegendària sobre el territori i el seu reflex en la literatura culta, especialment en els autors de la Renaixença mallorquina.
Amb 17 anys de trajectòria i sis discos de carrera, Els Amics de les Arts ja fa temps que no necessiten presentació. Després de l’aclamat El senyal que esperaves (2020), el grup presenta Allà on volia, un LP format per 8 noves cançons que radiografien el seu moment vital des de la sinceritat i l'emoció.
El trio format per Daniel Alegret, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué despulla les seves noves cançons de sintetitzadors i sobreproducció de capes i fa una aposta per un joc de pocs elements. Fugint un cop més d’etiquetes i estils, Els Amics mostren una vegada més la seva capacitat de passejar-se per diferents gèneres musicals sense perdre el que els defineix.
D'aquesta manera, presenten noves cançons que porten títols com La nit sembla que serà nostra, Citant Mercè Rodoreda o De córrer per tot Nova York, destinades a ocupar aviat un lloc privilegiat al costat d'altres grans himnes de la banda.
És un espectacle basat en una selecció de les millors bandes sonores de la història del cinema i de les sèries, en un format únic i innovador al nostre país: quatre violoncels i percussió.
Pensat per agradar a tota mena de públic, el repertori combina estils de música diferents, ja sigui de música de cinema tradicional, de cinema musical o, fins i tot, música més moderna.
Sempre a través d’arranjaments propis, es podran escoltar Medleys (“popurris”), temes principals i openings de clàssics com Cinema Paradiso i La Vida és Bella, de pel·lícules de gran repercussió mediàtica com El Senyor dels Anells, de musicals que han fet història com La La Land, i fins i tot la música de sèries exitoses com Game of Thrones.
Northern Cellos està format per quatre joves violoncel·listes de les comarques gironines i un percussionista/bateria també empordanès. Tots ells amb formació clàssica - són graduats pels Conservatoris del Liceu, de les Illes Balears i d’Utrecht - han apostat per la creació d’un projecte innovador que pretén acostar la música, en general, i el violoncel, en particular, al gran públic.
Creat fa 10 anys per en Pascal Bouterin, el grup AKPÉ MOTION ha tingut la sort i l’oportunitat de créixer viatjant pels cinc continents. Costa, per tant, definir l’estil de música, alguns us parlen de world music, altres de jazz… En el fons, no importa, les trobades amb altres músics, altres públics de Polinesia, Madagascar, Kanaks, àrabs, nord o sud-americans, australians han dibuixat l’univers d’Akpé Motion.
Un univers on el color, els ritmes nombrosos, la dolçor i, a vegades, la bogeria ocupen un espai central, on els sons i les paraules es nodreixen mútuament, s’ajuden i se suporten mútuament… Aquest experiment de l’alteritat ha provocat ben aviat la consciència del drama de la migració com ho mostren els dos darrers àlbums.
Aquesta inclinació cap al color, la melodia sense oblidar una certa bogeria han dut el grup a treballar sobre la música de Serge Gainsbourg, ell mateix marcat per les influències del jazz, del rock i del reggae sobretot en els anys 80…
Manu Guix ens presenta en format acústic (veu i piano) les cançons de tota la seva discografia, amb especial atenció al seu últim disc, Moments. També interpreta versions d’altres temes clàssics de la música de tots els temps (Elton John, Lluís Llach, Mecano, etc.).
Un concert on el públic també pot escollir de forma lliure el repertori, fent que cada espectacle sigui únic i diferent.
Manu Guix és un dels grans intèrprets i compositors del nostre país amb una llarga trajectòria com a autor i intèrpret, compositor i director de musicals o també conegut per les seves aparicions a la televisió.
Els racons més suggestius de Sant Joan de les Abadesses en són l'escenari. La vida del comte Arnau n’és el tema. Un recorregut dramatitzat i fascinant n’és l'experiència. Viure una nit singular recorrent la vida del Comte Arnau. Escenografies, decorats i actors fan possible immergir-se en una llegenda que representa la vida d’aquest mític personatge.
Els racons més suggestius de Sant Joan de les Abadesses en són l'escenari. La vida del comte Arnau n’és el tema. Un recorregut dramatitzat i fascinant n’és l'experiència. Viure una nit singular recorrent la vida del Comte Arnau. Escenografies, decorats i actors fan possible immergir-se en una llegenda que representa la vida d’aquest mític personatge.
Una passejada nocturna que ens descobreix els camins que recorria el comte Arnau pels voltants de Sant Joan de les Abadesses. Durant el recorregut hi haurà l’oportunitat de conèixer una part de la llegenda del comte Arnau. Per a participar en aquesta activitat és obligatori l’ús de calçat adequat i un lot o frontal.
Podreu degustar el dolç del comte Arnau, inspirat en els receptaris de la cuina medieval a les fleques i a les pastisseries de la vila.