Since 2005, the town has celebrated the Festa del Grito, a day to commemorate the independence of Mexico. For Mexicans living in Catalonia, this activity has established itself as one of the best Mexican homeland festivals in the Catalan Countries, partly because it is celebrated in the hometown of Jaume Nunó i Roca, composer of the Mexican national anthem. The party also strengthens the twinning of our town with San Luis Potosí, the town where Francisco González Bocanegra, the author of the lyrics of the anthem, was born.
Held on the Saturday closest to September 16 (the day of the "Grito de Dolores", which triggered Mexican independence), this day includes various activities throughout the day such as a craft fair and Mexican food, conferences, exhibitions, children's workshops, musical performances and traditional dances, mariachis and, of course, "El Grito de Independencia" by the Consul of the Consulate General of Mexico in Barcelona. The intention is that all attendees can savor a mixture of the most representative of traditional Mexican celebrations.
Currently, many men and women from Sant Joan and also Mexicans from all over Catalonia are enjoying a day of brotherhood while celebrating the union of the two towns.The activity is organized by the Sant Joan de les Abadesses City Council, with the collaboration of the Generalitat de Catalunya, the Diputació de Girona, the Consulate General of Mexico in Barcelona, Mexcat, Casa América Catalunya and AB-InBev Corona .
Salvador Moreno Manzano (Orizaba, Mexico, 1916 - Mexico City, 1999) was a Mexican musician and artist who had a very close relationship with Catalonia -especially with Barcelona and with our town-, where he resided from 1955 and until shortly before he died. He trained in Mexico with Carlos Chávez and, later, with Cristófor Taltabull. His repertoire includes lieder and piano pieces and he is also the author of the opera Severino (1961), with which the tenor Plácido Domingo debuted at the Liceu in 1966. He worked intensively in the promotion of Spanish-Mexican culture, he was part , among others, from the Academy of Fine Arts of Sant Jordi, and held painting exhibitions in Mexico, Barcelona and Sant Joan de les Abadesses.
He was also the promoter of the first events in tribute to Jaume Nunó. In 1968, Moreno said in an interview with El Correo Catalán that it would be necessary to promote the placement of a commemorative plaque in the birthplace of the composer of his national anthem. Little by little, the project became more important and, in addition to the plaque, it was decided to build a fountain dedicated to the composer. But there was a big drawback in this proposal, since diplomatic relations between Mexico and the Spanish State were null at that time, but Salvador Moreno had contacts in the Spain-Mexico Bilateral Committee, chaired by Clemente Serna. In this way, and thanks to the intervention of Moreno, it was possible to carry out the construction of the fountain in Plaça Abadessa Emma, popularly known as Plaça dels Mexicans.
The remains of Salvador Moreno, who died in 1999 in Mexico, rest in the Sant Joan de les Abadesses cemetery at his own request.During the year 2016, on the occasion of the centenary of her birth, several commemorative events were held in Sant Joan de les Abadesses and in Barcelona.
.
The Association of Retired and Pensioners is an autonomous entity that currently has 501 members. It was founded in 1990 and its first president was Mr. Manel Bermúdez, who held the position until 2006. From then until 2012 the president was Mr. Gerard Costa and Mrs. Carmina Serrat
As of 2020, the composition of the association's board is as follows:
President: Carmina Serrat and Bartrina
Secretary: Josep Miquel i Rigau
Treasurer: Robert Miguel and Miguel
Vocal: Pere Freixa i Vilarrodà
Vocal: Núria Compte i Escolà
Vocal: Esteve Camps and Clota
Vocal: M. Teresa Monclús i Marquès
Vocal: Josep Bosc i Canal
Associació de Jubilats i Pensionistes
Casal Social Jaume Nunó - El Palmàs
C/ Mestre Jaume Nunó, 4
Telèfon: 972.806.624
Correu electrònic:
Postal de Dolores a Christine (filles de Jaume Nunó)
Terrassa, 1 d’abril de 1906
Jaume Nunó i Roca (1824-1908)
Naixement i estudis
Jaume Nunó Roca va néixer a Sant Joan de les Abadesses el 7 de setembre de 1824. Era fill de Francesc Nunó i Magdalena Roca, membres d’una família de teixidors amb alguns antecedents musicals: el seu germà, Joan Nunó, que va ser organista al monestir, i el seu oncle-avi, Josep Nunó, que va ser compositor de cambra de Ferran VII. Al poc temps de traslladar-se a Barcelona, va quedar orfe i el seu oncle Bernat es va fer càrrec d’ell. Va ingressar al cor de la Catedral de Barcelona i, donada la seva bona predisposició per la música, se li va concedir l’oportunitat de viatjar a Nàpols a estudiar amb l’operista Saverio Mercadante.
Viatge a Cuba i estada a Mèxic
En tornar d’Itàlia, Jaume Nunó va viure uns anys a Terrassa i Sabadell dirigint orquestres i bandes locals fins que, l’any 1851, va ser nomenat director de la Banda del Regiment de la Reina i va viatjar amb aquesta formació a Cuba, en aquella època encara colònia espanyola. Allà va conèixer el general Antonio López de Santa Anna, que es dirigia cap a Mèxic per ocupar el càrrec de president. En vista de les bones aptituds de Nunó, Santa Anna li va oferir el càrrec de director general de les bandes militars mexicanes, amb el rang de capità i un sou excel·lent.
L’Himne Nacional de Mèxic
Al poc temps d’arribar a Mèxic, es va convocar un concurs per posar música als versos de Francisco González Bocanegra, confeccionant així el nou himne mexicà. Nunó es va presentar de forma anònima per tal d’evitar que la seva obra fos avaluada amb prejudicis i, el 12 d’agost de 1854, va ser declarat vencedor del certamen. L’himne es va estrenar el 15 de setembre de 1854 en una celebració fastuosa a la Ciutat de Mèxic. Tot i així, el seu èxit va ser breu, ja que el govern de Santa Anna va ser enderrocat a principis del 1855 i la posició de Nunó, pròxima al govern, el va obligar a emigrar als Estats Units.
L’adéu a Mèxic i vida als Estats Units
Després de marxar de Mèxic va passar 15 anys vivint a Nova York i fent gires per Amèrica dirigint companyies d’òpera, acompanyant destacats solistes que venien d’Europa. Els baixos salaris i els viatges extenuants van fer que, per recomanació de l’editor G. Schimer, decidís instal·lar-se a la ciutat de Buffalo, prop de les cascades del Niàgara, per dedicar-se a la docència musical. Durant aquests anys, Jaume Nunó va convertir-se en un respectat membre de la comunitat musical, va fundar nombrosos cors i va dirigir vàries societats filharmòniques.
La família
Abans de marxar cap a Amèrica, Nunó va estar casat amb Dolores, vídua de Taló, i d’aquesta unió en va néixer una filla, Dolores Nunó, que també es va dedicar a la música. Un cop a Buffalo, el 1873, es va tornar a casar amb Kate Cecilia Remington, amb la qual va tenir tres fills: Cecilia (que va morir sent un infant), Christine (que va ser una infermera condecorada durant la Segona Guerra Mundial) i James Francis (que es va dedicar als negocis). Únicament aquest últim va tenir descendència i, avui dia, encara hi ha descendents directes d’en Jaume Nunó (tot i haver perdut el cognom): Edwin B. Cragin, el seu besnét.
El retrobament de Nunó
Durant l’Exposició Pan-Americana que es va celebrar a Buffalo el 1901, un periodista mexicà es va sorprendre en llegir en una placa “James Nunó - Studio”. Com la majoria de mexicans, el periodista suposava que Jaume Nunó, de qui no es tenien notícies des de 1864, era mort. Quan el president Porfirio Díaz va saber la notícia del retrobament de Nunó, el va convidar a visitar Mèxic. La rebuda va ser colossal i, durant unes setmanes, el mestre va ser el personatge més important de Mèxic. Uns anys més tard, el 1904, amb motiu del cinquantenari de la composició de l’himne, Nunó va tornar a visitar Mèxic.
La mort i el doble enterrament
El 18 de juliol de 1908 Jaume Nunó moria a Bayside, Nova York, als 83 anys. La seva mort va ser notícia tant a Mèxic com a Nova York i va ser enterrat a Buffalo. L’any 1942 el Govern Mexicà va reconèixer la transcendència de la figura de Nunó i va fer exhumar les seves despulles per a dipositar-les a la Rotonda de las Personas Ilustres de la Ciutat de Mèxic, on hi reposen molts prohoms de la història de Mèxic. Jaume Nunó és l’únic estranger que reposa en aquest cementiri.
Més informació:
Agermanament entre Sant Joan de les Abadesses i San Luís Potosí