Llegenda i Tradició

Autèntic exemple de senyor feudal, maltractava els seus vassalls, defraudava la soldada als mossos i seduïa les donzelles. Es diu que les escales que pugen al santuari de Mongrony, a Gombrèn, escavades a la roca, les va fer construir el Comte i després no va pagar el sou que havia promès als jornalers. També es diu que per una mina molt profunda que travessava les muntanyes, venia a veure a l'abadessa del monestir de Sant Joan, a qui va raptar una nit. Quan va morir, va ser condemnat a córrer sense parar amb el seu cavall de flames i la seva canilla de gossos per les muntanyes de la Serra Cavallera. Les nits de tempesta, voltat de clapits de gossos, esparvera els pagesos i la gent que es troba a la muntanya. La llegenda nasqué de la cançó, que devia ser composta cap als segles XVII o XVIII. La cançó va fer d’aglutinadora de tot un substrat llegendari previ. No seria fins a la meitat del segle XIX quan els primers homes de la Renaixença descobririen la cançó i la llegenda i, amb les seves recreacions literàries, li donen nova vida.

Prop del Molí de Malatosca, a Sant Joan de les Abadesses hi ha una gorga que se'n diu de les Bruixes, perquè hi havien fet estada. Un dia van cridar una llevadora de la vila perquè una d'elles havia de tenir una criatura. En paga dels seus serveis, van donar-li una faldada de llenties, i la llevadora, tota enrabiada, va llençar-les Ter avall. L'endemà, quan es va posar el davantal, va adonar-se que una llentia li havia quedat encastada i s'havia convertit en or.