Una cinquantena de persones van participar dimecres, Dia Internacional de la Gent Gran, en la jornada ‘Qui ens cuidarà quan siguem grans?‘ organitzada per l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, la cooperativa Hèstia Benestar i l’Ateneu Terres Gironines. La iniciativa tenia per objectiu reflexionar sobre el procés d’envelliment en entorns rurals, els drets de la ciutadania i les propostes de l’economia social i solidària per fer front als processos de cura d’aquest col·lectiu de persones.
La trobada, que va comptar amb la presència del director dels Serveis Territorials de Drets Socials a Girona, David Álvarez, va constar de dues taules rodones: una primera que portava per títol ‘Envelliment i drets de la població en entorns rurals’ i una segona titulada ‘La mirada de l’economia social en les cures’. La primera taula rodona va comptar amb les veus de cinc expertes que van parlar de l’envelliment des del vessant acadèmic i de l’administració pública, posant el focus en els drets de les persones i el marc legal actual.
En aquest primer espai es va comptar amb les veus de la cap del Grup de Recerca en Envelliment, Cultura i Salut de la Universitat de Girona, Pilar Monreal; l’analista de l’Institut Català de Polítiques Públiques, Cristina Ferrer; la investigadora sobre dret laboral al projecte Horizon Europe:Care4Care, Anna Molina; la cap de l’Àrea de Gent Gran i Benestar del Consorci de Benestar Social del Ripollès, M. Pilar Serra; i el gestor de casos de l’ABS de Sant Joan de les Abadesses, Pau Vilanova.
La segona taula va permetre conèixer quatre experiències de quatre iniciatives de l’economia social i solidària que treballen en entorns descentralitzats. La cooperativa Hèstia Benestar que treballa l’atenció a la gent gran al Ripollès; la cooperativa +65 que va explicar el seu projecte al voltant de millorar l’autonomia de la gent gran de Taradell; la cooperativa La Sempreviva que va parlar de la realitat de les cures i l’atenció a domicili a Bellpuig; i finalment la cooperativa Cuidem Lluçanès que va exposar la seva experiència a Prats de Lluçanès.
L’envelliment, una realitat que no es pot esquivar
La jornada va finalitzar en un espai de debat on es van recollir nombroses conclusions, entre elles, es va posar èmfasi en l’edatisme i com cal combatre’l des de la cultura, les polítiques públiques i les relacions quotidianes. També es va manifestar el valor imprescindible de les cures i de les persones que les exerceixen, sovint invisibilitzades i precaritzades. I, finalment, es va exposar que cal una responsabilitat política per garantir els drets de la gent gran i fer efectives les polítiques de benestar, no només des del discurs, sinó des de l’acció concreta i el compromís real.
L’envelliment és una realitat que ningú pot desafiar. A Catalunya, segons apunta l’Institut d’Estadística (Idescat), hi ha un total d’1.601.745 persones majors de 65 anys (19,74%). Si posem la mirada a la comarca del Ripollès, aquest percentatge creix fins al 24,19%, convertint aquest territori en el més envellit de la província de Girona. I això posa de manifest un altre fet: l’atenció que necessita aquest col·lectiu de persones, les cures. Aquestes tasques reproductives, assignades generalment a la dona, han estat invisibilitzades, no remunerades i socialment infravalorades.
L’actual sistema només ha valorat el treball productiu. Les cures no han estat considerades com a feina i, per tant, tampoc han gaudit de cap reconeixement econòmic. Davant aquest fet, l’economia social visibilitza el paper de les cures en el sosteniment de la vida. Les cures són un element cabdal en el desenvolupament econòmic i social i no es poden rellevar a un segon pla de la societat sinó que cal posar-les a l’ordre del dia.
