fbpx
TwitterFacebookYoutubeRSS
  • Inici
  • Palau de l'Abadia
  • Espai Art l'Abadia

Joan Pedragosa - Perfectio Formae

140330. Joan Pedragosa. Perfecto formae

Pedragosa, poeta de la geometria

La llatinada que ha triat Beta Albuixech per a titular aquesta exposició em sembla summament encertada perquè no només és una expressió de les que tant agradaven a en Joan Pedragosa sinó perquè, com descobrireu en visitar les sales del Palau de l'Abadia de Sant Joan de les Abadesses, la perfectio formae, és a dir, la perfecció de la forma, va ser el lema que va guiar el treball d'aquest creador que és molt més conegut com a dissenyador gràfic capdavanter que com a explorador de les formes de tres dimensions.

És cert que Pedragosa va ser una figura clau d'aquella generació que els anys seixanta del segle passat va promoure, en el món de la comunicació gràfica, la revolució que suposaria el canvi dels esquemes avorrits de fer publicitat que imperaven aleshores, per unes propostes gràfiques atractives, carregades de força i innovadores en les formes i en el fons. Però també és innegable que la seva contribució al disseny gràfic passa pel domini constructiu que tenia, que apareix en qualsevol de les seves obres, i que l'acabaria convertint en un expert en el packaging, matèria que impartiria a les escoles Massana i Elisava. De fet, si repassem el conjunt de la seva producció gràfica, que inclou cartells, catàlegs, sobrecobertes, logotips, tipografies, alfabets, retallables, etc., i fins i tot els projectes d'interiorisme, veurem que tots els seus treballs responen a una racionalitat geomètrica i que el seu modus operandi responia a la necessitat d'estructurar amb ordre tot allò que dissenyava. Per això no ens sorprèn que ell mateix, el 2002, escollís el títol "La geometria com a seducció" per a denominar una de les seves exposicions, en una elecció que no feia res més que ratificar la seva voluntat constructiva.

Aquesta inclinació natural podríem atribuir-la a dos factors, un directament relacionat amb la formació que la seva Badalona natal va rebre per part del tecnòleg Pere Casajoana, qui el va iniciar en el camp del dibuix lineal i l'estètica industrial, i l'altre que el trasllada a Lausana, on va tenir el privilegi de treballar entre el 1960 i el 1962, en el moment en què l'escola suïssa de disseny portava a les últimes conseqüències els esquemes gràfics de l'alemanya Bauhaus i configurava uns codis expressius austers i essencialistes, que s'allunyaven de la retòrica publicitària dels anys cinquanta, plena de pintoresquisme, però poc eficaç comunicativament, que marcaria el seu treball sense que aquest perdés, però l'emotivitat mediterrània.

Així, si en uns catàlegs de l'any 1958 , en cartells com el de la Fira de Mostres de 1960 o en marques com la que va fer a Fogo el 1961 ja que es percep aquesta intenció de posar ordre, d'articular i construir les seves formes en el pla i en l'espai, és en els retallables articulables, mòbils i dissenys volumètrics que va fer a partir del 1964, quan es manifesta palesament aquesta manera de fer, una forma de treballar que aniria agafant complexitat a partir del 1970 i que en una evolució natural l'acabaria portant a l'escultura, una escultura dominada pel rigor minimalista, que realitzà amb alumini, bronze, zinc i acer i que desenvolupa unes formes pures, nues, que combinen les rectes i les corbes en un diàleg subtil i harmònic, que, com la resta de la seva obra, no està mancada de poètica, d'un vigorós sentit del color i d'una indefugible inquietud metafísica.

Daniel Giralt-Miracle

Fotografies de la inauguració:

Pedragosa

Pedragosa1

Pedragosa2

Francesc Artigau - L'entorn pintat

131109. Francesc Artigau. Lentorn pintat

Francesc Artigau Seguí (1940)

Neix a Barcelona en el si d'una família d'artesans vinculats al món de "l'atrezzo" del teatre, on hi treballa dels catorze als vint anys, una etapa que el marcarà en l'hàbit i el gust pels pigments.

Amb 14 anys entra a estudiar a la secció IV de l'Escola d'Arts i Oficis d'Hostafrancs (1954 – 1958), on hi realitza cursos d'història de l'art a càrrec de Frederic-Pau Verrié, professor que l'influirà al llarg de la seva trajectòria artística. Durant aquests anys també freqüenta l'estudi del pintor post-impressionista Joaquim Asensio Mariné, al carrer Sant Pere més Baix.

L'any 1959 inicia els seus estudis a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona (1959 – 1963), on hi realitza cursos de dibuix, pintura, procediments pictòrics, perspectiva i història de l'art, de la mà de professors com Miquel Farré, Mestres Cabanes, Subias Galter i Rafael Santos Torroella, de qui rebrà moltes influències. Simultàniament, completa la seva formació als tallers oberts del Cercle Artístic de Sant Lluc.
A més de la seva faceta artística, ha exercit de professor de dibuix a l'escola Eina de Barcelona (1975 – 2009) i de pintura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (1989-2005).

Des de l'any 1966 treballa al seu estudi del carrer Sant Pere més Baix.

"El fonament de la pintura d'Artigau és el dibuix, racional, categòric, pròxim a la idea. El dibuix és, per a Artigau, el primer recurs expressiu i compositiu i és per aquesta raó que, segur de la seva aptitud pel dibuix, va a la recerca del color, amb el qual investiga, cerca i indaga els mòduls més adequats d'unificar la contrarietat dels caràcters reflexiu i intuïtiu, de la línia i del color."

Toni Marí, fragment de la presentació de l'exposició CERCANT L'OMBRA a la Sala Parés, 2006

Des de les seves primeres exposicions a l'Ateneu Barcelonès (1963) i a la Galeria Belarte (1965), ha realitzat més de 70 exposicions individuals i ha participat en nombroses exposicions col·lectives, principalment a les galeries René Metras, Adrià, Trece i a la Sala Parés.

La darrera exposició tingué lloc l'any 2012 a l'Espai Volart de La Fundació Vila Casas. Actualment podem trobar la seva obra a la Sala Parés i al Círculo del Arte, de Barcelona, així com a Cal Talaveró Verdú de Lleida.

Podem trobar obra seva en les següents col·leccions públiques i privades:

  • Museu d'Art Contemporani MACBA, Barcelona.
  • Museu Nacional d'Art de Catalunya MNAC, Barcelona.
  • Museo Nacional de Arte Contemporáneo Reina Sofia, Madrid.
  • Museo de Arte Contemporáneo, Sevilla.
  • Centro de Arte Contemporáneo, Las Palmas de Gran Canaria.
  • Museu Marítim, Barcelona.
  • Corporació Catalana de Radiotelevisió, Barcelona.
  • Fundació Caixa de Catalunya, Barcelona.
  • Col·lecció Testimoni Fundació Caixa de Pensions de Barcelona, Barcelona.
  • Fundació Pere Vergés, Barcelona.
  • Fundació Vila Casas, Barcelona.
  • Fundació Eina, Barcelona.
  • Cercle Artístic de Sant Lluc, Barcelona.

Enguany, ha estat treballant en la sèrie La ronda de Santa Caterina, que fa referència al món del mercat que duu el mateix nom i que freqüenta des de fa cinquanta anys. Aquesta sèrie és la que es presenta a Sant Joan de les Abadesses en primícia. Està formada per un tríptic i quatre peces més.

Fotografies de la inauguració:

artigau1

artigau2

artigau3

artigau4