A l'edat mitjana era coneguda com a Vila Nova. Creada a principis del segle XIII per iniciativa dels abats Pere de Soler i, posteriorment, Ramon de Blanes als antics camps monàstics del Vinyal. Fou organitzada segons l'esquema de les ciutats romanes: una trama de carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre. Aquest traçat és poc habitual comparat amb d'altres viles medievals.

La Plaça Major era el centre de vida social i d'intercanvi econòmic. D'aquí parteixen els principals carrers de la Vila, alguns dels quals acolliren un bon nombre d'artesans, com el carrer Tints.

Al voltant de tota la Vila Vella trobem les restes de la muralla que protegia a la població, iniciada al segle XII i reforçada en diverses ocasions Arribà a constar de 24 torres i 6 portals d'accés.

A l'edat mitjana era coneguda com a Vila Nova. Creada a principis del segle XIII per iniciativa dels abats Pere de Soler i, posteriorment, Ramon de Blanes als antics camps monàstics del Vinyal. Fou organitzada segons l'esquema de les ciutats romanes: una trama de carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre. Aquest traçat és poc habitual comparat amb altres viles medievals.

La Plaça Major era el centre de vida social i d'intercanvi econòmic. D'aquí parteixen els principals carrers de la Vila, alguns dels quals acolliren un bon nombre d'artesans, com el carrer Tints.

Al voltant de tota la Vila Vella trobem les restes de la muralla que protegia a la població, iniciada al segle XII i reforçada en diverses ocasions Arribà a constar de 24 torres i 6 portals d'accés.

Fue fundado en el siglo IX por Guifré el Pelós y la primera abadesa fue Emma, ​​una de sus hijas. La comunidad femenina fue expulsada en el siglo XI por razones poco claras, supuestamente por llevar una vida poco digno de una comunidad religiosa. Después de un siglo de crisis se afianza una comunidad de presbíteros agustinianos, con el apoyo del conde Berenguer III. La actual construcción data del siglo XII y la disposición de los ábsides responde a una influencia occitana, con cinco ábsides ricamente decorados y un amplio conjunto con deambulatorio en torno al altar.

Guarda en su interior un magnífico grupo escultórico del siglo XIII conocido como Santísimo Misterio, obra de transición entre el románico y el gótico que representa el descendimiento de la cruz.

También se encuentran retablos góticos de alabastro dedicados a San Agustín y Santa María la Blanca y el sepulcro del Beat Miró, también de estilo gótico. Las tres piezas son un ejemplo de la producción del importante taller de escultura que acogió la villa en el siglo XIV. El claustro gótico del siglo XV sustituyó al anterior románico destruido por el terremoto de 1428. Completa el conjunto, la capilla barroca de Els Dolors, con una preciosa talla contemporánea de la Piedad del escultor Josep Viladomat.

El Palau de l'Abadia, tal com ara el veiem, és el resultat d'una llarga successió de construccions i reformes que comencen al segle XIV quan l'abat Pere de Soler dóna forma a les dependències del Monestir ja existents, on ell mateix residia. Serà un altre abat, Arnau de Vilalba, qui al segle XV ennoblirà el casal amb elements d'estil gòtic i la construcció del petit claustre que comunica les diferents parts del Palau. Els capitells d'aquest claustre tenen gravat l'escut de l'abat, que també es troba al primer pis en el dentell d'una porta.

Ara el Palau de l'Abadia acull diferents serveis turístics i culturals, com l'Oficina de Turisme, el Centre d'Interpretació del Comte Arnau, l'Espai Art Abadia o l'exposició permanent Romànic, una volta pel Ripollès, entre d'altres. 

Situada al carrer Major de la Vila Vella, és la casa on va estiuejar-hi el poeta Joan Maragall. Hi va escriure La Vaca Cega i els Goigs de la Verge de Núria. Gràcies a l'estada a la nostra vila, va conèixer també la llegenda del Comte Arnau, de la que en feu un magnífic poema.

Un altre punt de referència de Maragall és la Font del Covilar al costat de la casa del mateix nom als afores del poble, on es troba la poesia de La Vaca Cega gravada en un monòlit de pedra.

Situada després del Pont Vell, és on va aparèixer el primer nucli urbà anomenat del Raval. Des dels seus orígens l'església era la parròquia dels vilatans. L'església actual data del segle XII i està dedicada a Sant Joan i Sant Pau, representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta (conservat al museu del Monestir). Patí importants danys en el terratrèmol de 1428 i en guerres posteriors.

Durant l'època barroca fou àmpliament reformada. L'actual estat sense les parets laterals i l'edificació romànica visible la converteix en un original conjunt pedagògic, ja que permet entendre el procés de construcció de les esglésies de l'època. Des del 1997 acull el monument a la Sardana, obra de l'escultor santjoaní Francesc Fajula.

>L'església es troba al costat de la Pl. Anselm Clavé, urbanitzada cap al 1920 per Jeroni Martorell, durant l'expansió de la vila. La font que ornamenta la plaça és obra de Josep Camps i està coronada per una estàtua que representa probablement el Comte Arnau.

El primer pont de la vila sobre el riu Ter data del 1138, era d'estil romànic i amb un sol arc. Fou malmès pel fort terratrèmol que va sacsejar la vila el 1428 i va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en el pont gòtic amb més llum de la península. Durant la retirada republicana al final de la Guerra Civil espanyola va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir amb la gran volta gòtica i les arcades romàniques.

Anomenada originàriament El Mercadal era el centre de vida social i d'intercanvi econòmic de la Vila Nova (actual Vila Vella). L'any 1230 Jaume I el Conqueridor va donar permís per a fer-hi el mercat setmanal, que actualment té lloc al Passeig Comte Guifré. Voltada per cases porxades, conserva algunes columnes amb elements gòtics. A la banda nord-oest, els porxos havien estat dobles i acollien una taula de pedra en la qual els paraires i teixidors amidaven els seus draps.

El Palmàs és la casa on va néixer Jaume Nunó l’any 1824. El 1991 fou adquirida per l’Ajuntament i ha estat reconstruïda entre els anys 1996 i 2010. Es tracta d’una casa pairal, de la qual cal destacar les arcades que s’obren a migdia i a ponent. Sota el jardí es conserven les restes d’un antic taller paraire, que corresponen a la part destinada al tint del teixit. La seva reconstrucció serveix per estrènyer més els lligams entre Sant Joan de les Abadesses i el poble mexicà i es converteix en un lloc de visita per als mexicans que viuen al nostre país i aquells que ens visiten i, alhora, permet que la vila de Sant Joan de les Abadesses continuï tenint un lloc, petit però entranyable, en la història de Mèxic gràcies a un fill seu, Jaume Nunó.
Actualment El Palmàs és un equipament municipal que acull diferents serveis: el Centre Cívic, el Casal de Jubilats i l'exposició permanent de Jaume Nunó. 

Voltava tota la Vila Vella protegint-la dels atacs de l'exterior. Constava de 24 torres i 6 portals d'accés. Actualment, es poden observar algunes restes de l'antiga muralla al Passeig Comte Guifré, a la Plaça de l'Arquitecte Duran i Reynals, al mirador de la plaça de l'Abadessa Emma i especialment al Parc de la Muralla, on s'obria el portal de ponent i on podem contemplar un fragment considerable de muralla i les restes d'una de les torres.

És una era tancada que inclou una pallissa amb una arcada gòtica. Les seves parets perimetrals són part de la muralla medieval i d'una de les torres de vigilància.

D'estil romànic, data del segle XII i formava part del clos monàstic juntament amb el Monestir i el Palau de l'Abadia. Fou la capella de la infermeria del monestir utilitzada pels religiosos que no podien assistir al culte de la comunitat per malaltia o vellesa. Actualment tan sols se'n conserva la base dels murs ja que va ser enrunada durant la Guerra Civil per tal de construir el pont de la Plana amb les seves pedres.

Molí fariner d'origen medieval i vinculat al Monestir. Va funcionar utilitzant la força de l'aigua fins a principis dels anys 1970. Actualment està restaurat com Ecomuseu  i Centre d'Interpretació dels molins hidràulics i de l'Ecosistema de ribera.

A l'Ecomuseu Molí Petit podreu conèixer, de forma entretinguda i amena, com vivien a l'edat mitjana en un molí fariner. Trobareu una exposició permanent, amb part dels elements originals del molí, plafons interpretatius i maquetes que faciliten la comprensió del funcionament del mecanisme hidràulic. També es projecten audiovisuals relacionats amb el molí i el seu entorn natural.

Situada a la Vila Vella i anomenada en honor a la primera abadessa del Monestir. La font monumental que ocupa el lloc central de la plaça va ser donada pel poble mexicà a la vila per honorar al compositor santjoaní Jaume Nunó i Roca, autor de la música de l'himne nacional de Mèxic. Darrera de la Plaça hi ha la cada del Palmàs, la seva casa natal.

La nostra vila està agermanada amb la ciutat mexicana de San Luís de Potosí, on va néixer l'autor de la lletra de l'himne nacional Mexicà, Francisco González Bocanegra.