Desde el año 2005 la villa celebra la Fiesta del Grito, un día para conmemorar la independencia de México. Esta actividad se ha consolidado para los mexicanos residentes en Cataluña como una de las mejores fiestas patrias mexicanas de los Països Catalans, en parte porque se celebra en la población natal de Jaume Nunó y Roca, compositor del himno nacional Mexicano. La fiesta también fortalece el hermanamiento de nuestra villa con San Luis Potosí, la población en la que nació Francisco González Bocanegra, el autor de la letra del himno.
Este día, que se celebra el sábado más próximo al 16 de septiembre (día del "Grito de Dolores", hecho que desató la independencia de México), incluye diversas actividades durante todo el día como una feria de productos de artesanía y alimentación mexicana, conferencias, exposiciones, talleres infantiles, actuaciones musicales y bailes tradicionales, mariachis y, evidentemente, "El Grito de Independencia" a cargo del Cónsul del Consulado General de México en Barcelona. La voluntad es que todos los asistentes puedan saborear una mezcla de lo más representativo de las celebraciones mexicanas tradicionales.
Actualmente, muchos sanjuanenses y sanjuaninas y también mexicanos y mexicanas venidos de toda Cataluña disfrutan de un día de hermandad celebrando la unión de los dos pueblos.La actividad está organizada por el Ayuntamiento de San Juan de las Abadesas, con la colaboración de la Generalidad de Cataluña, la Diputación de Gerona, el Consulado General de México en Barcelona, Mexcat, Casa América Cataluña y AB-InBev Corona.
Salvador Moreno Manzano (Orizaba, México, 1916 - Ciudad de México, 1999) fue un músico y artista mexicano que tuvo una relación muy estrecha con Cataluña -especialmente con Barcelona y con nuestro pueblo-, donde residió desde 1955 y hasta poco antes de morir. Se formó en México con Carlos Chávez y, más tarde, con Cristóbal Taltabull. Entre su repertorio se encuentran lieder y piezas para piano y también es autor de la ópera Severino (1961), con la que debutó el tenor Plácido Domingo en el Liceo en 1966. Trabajó intensamente en la promoción cultural hispanomexicana, formó parte , entre otros, de la Academia de Bellas Artes de Sant Jordi, e hizo exposiciones de pintura en México, Barcelona y San Juan de las Abadesas.
También fue el impulsor de los primeros actos en homenaje a Jaume Nunó. En 1968 Moreno dijo en una entrevista en El Correo Catalán que debería promoverse la colocación de una placa conmemorativa en la casa natal del compositor de su himno nacional. Poco a poco, el proyecto adquirió mayor importancia y, además de la placa, se apostó por la construcción de una fuente dedicada al compositor. Pero había un gran inconveniente en esta propuesta, puesto que las relaciones diplomáticas entre México y el Estado Español eran nulas en ese momento, pero Salvador Moreno tenía contactos en el Comité Bilaterial España-México, presidido por Clemente Serna. De esta forma, y gracias a la intervención de Moreno, se pudo llevar a cabo la construcción de la fuente en la plaza Abadessa Emma, popularmente conocida como plaza de los Mexicanos.
Los restos de Salvador Moreno, fallecido en 1999 en México, reposan en el cementerio de San Juan de las Abadesas a petición propia.Durante el año 2016, con motivo del centenario de su nacimiento, se realizaron varios actos de conmemoración en Sant Joan de les Abadesses y en Barcelona.
La Asociación de Jubilados y Pensionistas es una entidad autónoma que actualmente cuenta con 501 socios. Fue fundada en 1990 y su primer presidente fue el sr. Manel Bermúdez, que ejerció el cargo hasta 2006. Desde entonces y hasta 2012 el presidente fue el sr. Gerard Costa y el relevo lo tomó Dª. Carmina Serrat.
Desde 2020, la composición de la junta de la asociación es la siguiente:
Presidenta: Carmina Serrat y Bartrina
Secretario: Josep Miquel i Rigau
Tesorero: Robert Miguel y Miguel
Vocal: Pere Freixa i Vilarrodà
Vocal: Núria Cuenta y Escuela
Vocal: Esteve Camps i Clota
Vocal: Mª Teresa Monclús Marqués
Vocal: Josep Bosc Canal
Associació de Jubilats i Pensionistes
Casal Social Jaume Nunó - El Palmàs
C/ Mestre Jaume Nunó, 4
Telèfon: 972.806.624
Correu electrònic:
Postal de Dolores a Christine (filles de Jaume Nunó)
Terrassa, 1 d’abril de 1906
Jaume Nunó i Roca (1824-1908)
Naixement i estudis
Jaume Nunó Roca va néixer a Sant Joan de les Abadesses el 7 de setembre de 1824. Era fill de Francesc Nunó i Magdalena Roca, membres d’una família de teixidors amb alguns antecedents musicals: el seu germà, Joan Nunó, que va ser organista al monestir, i el seu oncle-avi, Josep Nunó, que va ser compositor de cambra de Ferran VII. Al poc temps de traslladar-se a Barcelona, va quedar orfe i el seu oncle Bernat es va fer càrrec d’ell. Va ingressar al cor de la Catedral de Barcelona i, donada la seva bona predisposició per la música, se li va concedir l’oportunitat de viatjar a Nàpols a estudiar amb l’operista Saverio Mercadante.
Viatge a Cuba i estada a Mèxic
En tornar d’Itàlia, Jaume Nunó va viure uns anys a Terrassa i Sabadell dirigint orquestres i bandes locals fins que, l’any 1851, va ser nomenat director de la Banda del Regiment de la Reina i va viatjar amb aquesta formació a Cuba, en aquella època encara colònia espanyola. Allà va conèixer el general Antonio López de Santa Anna, que es dirigia cap a Mèxic per ocupar el càrrec de president. En vista de les bones aptituds de Nunó, Santa Anna li va oferir el càrrec de director general de les bandes militars mexicanes, amb el rang de capità i un sou excel·lent.
L’Himne Nacional de Mèxic
Al poc temps d’arribar a Mèxic, es va convocar un concurs per posar música als versos de Francisco González Bocanegra, confeccionant així el nou himne mexicà. Nunó es va presentar de forma anònima per tal d’evitar que la seva obra fos avaluada amb prejudicis i, el 12 d’agost de 1854, va ser declarat vencedor del certamen. L’himne es va estrenar el 15 de setembre de 1854 en una celebració fastuosa a la Ciutat de Mèxic. Tot i així, el seu èxit va ser breu, ja que el govern de Santa Anna va ser enderrocat a principis del 1855 i la posició de Nunó, pròxima al govern, el va obligar a emigrar als Estats Units.
L’adéu a Mèxic i vida als Estats Units
Després de marxar de Mèxic va passar 15 anys vivint a Nova York i fent gires per Amèrica dirigint companyies d’òpera, acompanyant destacats solistes que venien d’Europa. Els baixos salaris i els viatges extenuants van fer que, per recomanació de l’editor G. Schimer, decidís instal·lar-se a la ciutat de Buffalo, prop de les cascades del Niàgara, per dedicar-se a la docència musical. Durant aquests anys, Jaume Nunó va convertir-se en un respectat membre de la comunitat musical, va fundar nombrosos cors i va dirigir vàries societats filharmòniques.
La família
Abans de marxar cap a Amèrica, Nunó va estar casat amb Dolores, vídua de Taló, i d’aquesta unió en va néixer una filla, Dolores Nunó, que també es va dedicar a la música. Un cop a Buffalo, el 1873, es va tornar a casar amb Kate Cecilia Remington, amb la qual va tenir tres fills: Cecilia (que va morir sent un infant), Christine (que va ser una infermera condecorada durant la Segona Guerra Mundial) i James Francis (que es va dedicar als negocis). Únicament aquest últim va tenir descendència i, avui dia, encara hi ha descendents directes d’en Jaume Nunó (tot i haver perdut el cognom): Edwin B. Cragin, el seu besnét.
El retrobament de Nunó
Durant l’Exposició Pan-Americana que es va celebrar a Buffalo el 1901, un periodista mexicà es va sorprendre en llegir en una placa “James Nunó - Studio”. Com la majoria de mexicans, el periodista suposava que Jaume Nunó, de qui no es tenien notícies des de 1864, era mort. Quan el president Porfirio Díaz va saber la notícia del retrobament de Nunó, el va convidar a visitar Mèxic. La rebuda va ser colossal i, durant unes setmanes, el mestre va ser el personatge més important de Mèxic. Uns anys més tard, el 1904, amb motiu del cinquantenari de la composició de l’himne, Nunó va tornar a visitar Mèxic.
La mort i el doble enterrament
El 18 de juliol de 1908 Jaume Nunó moria a Bayside, Nova York, als 83 anys. La seva mort va ser notícia tant a Mèxic com a Nova York i va ser enterrat a Buffalo. L’any 1942 el Govern Mexicà va reconèixer la transcendència de la figura de Nunó i va fer exhumar les seves despulles per a dipositar-les a la Rotonda de las Personas Ilustres de la Ciutat de Mèxic, on hi reposen molts prohoms de la història de Mèxic. Jaume Nunó és l’únic estranger que reposa en aquest cementiri.
Més informació:
Agermanament entre Sant Joan de les Abadesses i San Luís Potosí