"Les tres dimensions de les runes" és un projecte que neix a partir de la meva interpretació intuïtiva de la simbologia dels celtes, que consta bàsicament de 24 caràcters que eren utilitzats pels Druides en els seus escrits.
Cadascun d'aquests símbols, que són quelcom més que un alfabet, té un significat particular: la protecció, l'èxit, la mort, el canvi, les decisions...
La present sèrie d'escultures és el resultat de portar uns símbols gràfics, plans (en dues dimensions) a l'espai, donant-los-hi volum, tot respectant els traços bàsics originals de l'alfabet rúnic. Cada obra és fidel al caràcter simbòlic de l'element; és única i adquireix una nova presència en l'espai.
Tallant, tensant i soldant planxes de bronze, acer inoxidable i Corten, he creat les obres amb la complicitat del material, al qual permeto, a vegades, dir-hi l'última paraula.
Emili Armengol
Rupià 2014
Fotografies de la inauguració:
El títol i el text que he escollit per aquesta mostra són els mateixos que acompanyaven, en altres exposicions, algunes de les peces presents en aquesta mostra. En aquesta ocasió, l'exposició està configurada amb la voluntat de mostrar el treball de moment si períodes amb suggeriments variats, amb propostes diverses i tècniques de diferents disciplines, dibuixos, escultures i pintures, amb la determinació de mostrar un fragment del meu treball en cadascuna d'elles.
Heus aquí el que escriu Hans-Georg Gadamer en el capítol El simbolisme en l'art del seu llibre L'actualitat d'allò bell: "Què vol dir símbol? És, en principi, una paraula tècnica de la llengua grega i significa tauleta de record".
Antigament, l'amfitrió regalava a l'hoste l'anomenada TESSERA HOSPITALIS, una tauleta, la qual partia i en conservava una meitat per a ell i en regalava l'altre a l'hoste per tal que, si al cap de trenta o cinquanta anys tornava a la casa un descendent d'aquell hoste, es poguessin reconèixer mútuament ajuntant els dos trossos. Es tractava d'una ena de passaport de l'època antiga. Aquest és el sentit tècnic originari de la paraula símbol, allò amb què es reconeix un antic conegut.
El meu treball es podria dir que és la meitat de la tauleta, l'amfitrió. Vosaltres, els hostes, amb la vostra mirada, aporteu la imprescindible altra meitat.
Josep Ricart i Rial, octubre 2014
Fotografies de la inauguració:
- Mayte Vieta - Cuerpos de Luz. Fundació Vila Casas
- Waltraud Maczassek - Sonido del Origen
- Frederic Amat - Fil de la Nit
- Llorenç Melgosa - Detritus
- Eudald Alabau - L'Escultor de les Quatre Estacions
- Guerrero Medina - La Retirada–Exilis
- Enric Pladevall - Pladevall Escultura
- Josep Uclés - Equívocs Intel·ligents
- Pep Mata - Lugar-es / De-Tener-se
- Dolors Puigdemont, Interconnexions, 30 anys de papers
- Xavier Escribà - L'ànima als dits
- Isidre Manils - Ficcions, Fundació Vila Casas
- Josep Mª Camí - Refugi d'ànima
- Joan Pedragosa - Perfectio Formae
- Francesc Artigau - L'entorn pintat
- Gerard Sala - L'esperit intangible, pintura i poesia
- Chikako Taketani - Altres Silencis
- Alfonso Alzamora - Menina Rojo Rothko
- Pep Admetlla - Som Enlloc
- Surroca - Calidoscopi Exposició Homenatge
- Josep Vernis - Pintura Escultura Vogits
- Francesc Fajula - Una aproximació a la vida
- Assumpció Mateu - La mirada del paisatge interior
- Anna Pagespetit - Esteles
- Quilez Bach- Rostres i emoció - Expressions facials
- Glòria Muñoz - Camins Astrals
- David Casals - Memòria del Ter
- Josep Niebla - Àfrica amb la memòria i Obra dura
- Quim Domene - Fem llum al magatzem dels llibres i National Geographic
- Jordi Isern - DSPR
- Miralls amb memòria
- Gerard Sala - Arçamala intangible
TURISME I CULTURA
